Blog

Assessoria integral amb experiència contrastada

Nul·litat de les clàusules de despeses en préstecs hipotecaris: Quines despeses es poden reclamar?

Nul·litat de les clàusules de despeses en préstecs hipotecaris: Quines despeses es poden reclamar?

-El Tribunal Suprem estableix que el pagament de l’impost per la constitució de les hipoteques incumbeix al consumidor-

Com a conseqüència de la Sentència dictada pel Tribunal Suprem de data 23 de desembre del 2015, en el recurs 2658/2013 s’han iniciat nombroses reclamacions judicials per tal d’obtenir la declaració de nul·litat de la clàusula de despeses dels contractes de préstec hipotecari en què s’imposa tots els costos als clients-consumidors, és a dir, les despeses de Notaria, Registre, Taxació, Gestoria i l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

Fins ara, i donada la nul·litat de la clàusula de les despeses hipotecàries que no permetien una distribució equitativa entre l’entitat bancària i els clients, el punt més discutit era dictaminar a qui li corresponia el pagament de l’impost -que suposa en tots els casos la despesa de major repercussió econòmica-.

En els darrers mesos, els diferents jutjats de primera instància, especialitzats en aquesta matèria, i les Audiències Provincials estaven dictant sentències contradictòries en aquest sentit, provocant una greu inseguretat jurídica en relació el tema de l’impost, pel fet que hi havia jutges que consideraven que els clients podien reclamar l’impost a l’entitat bancària i altres que, per contra, entenien que no procedia la devolució pel fet que el subjecte passiu de l’Impost són els clients.

Fa una setmana que la Sala Primera del Tribunal Suprem emetia una nota informativa resolent el tema del pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. Fruit de dos recursos interposats per consumidors afectats per aquest tipus de clàusula, l’Alt Tribunal ha dictaminat que és obligació dels clients pagar l’impost per la constitució de préstecs hipotecaris.

Així, tots els clients-consumidors afectats no podran reclamar l’impost liquidat, però sí recuperar els imports que van pagar de les factures de Notaria i del Registre de la Propietat per la formalització i inscripció de l’escriptura de préstec hipotecari. A més, també podran reclamar les factures abonades per la gestió i taxació que va contractar el Banc per tramitar la hipoteca, sempre i quan es pugui provar que va ser una condició imposada -el que es dóna en la majoria dels casos-.

 

GIRONA

Pel que fa el Jutjat de Primera Instància 3 de Girona, que és l’especialitzat en aquesta matèria i l’encarregat de resoldre totes les demandes de nul·litat de clàusules abusives de la província de Girona, ja estava desestimant la pretensió de reintegrament de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, en el sentit que ara ho ha fet el Tribunal Suprem.

Així, el Jutjat de Primera Instància 3 de Girona està obligant a les entitats bancàries a reintegrar els pagaments abonats de Notaria, Registre, Gestoria i Taxació. No obstant, pel que fa a la despesa de Notaria, el Jutjat està considerant que l’interès de realitzar el préstec en escriptura pública interessa ambdues parts, el client i al Banc i, per això, està concedint d’aquesta despesa la devolució del 50% de l’import.

 

BARCELONA

En data 22 de gener de 2018, el Jutjat de Primera Instància 50 de Barcelona emetia una circular informativa establint els criteris aplicables a l’hora de resoldre el reintegrament de les reclamacions de nul·litat de les clàusules de despeses d’hipoteca.

D’aquesta manera l’esmentat jutjat pretén que les diferents entitats bancàries i clients puguin resoldre les reclamacions extrajudicialment i, així, alliberar el jutjat de les massives demandes de nul·litat de les clàusules de despeses de préstecs hipotecaris.

En aquest cas, el criteri mantingut pel jutjat de Barcelona es equitatiu respecte totes les despeses, a excepció de les despeses de Taxació i de l’Impost, que s’imputen als clients-consumidors la seva totalitat. És a dir, el Jutjat de Primera Instància 50 de Barcelona està obligant als Bancs a reintegrar el 50% dels imports abonats de Notaria, Registre i Gestoria, diferint del criteri que manté el jutjat de Girona respecte al reintegrament total de les despeses de Taxació, Registre i Gestoria.

Deixa un comentari