Incapacitat temporal

Molta gent es pregunta què és la incapacitat temporal, quins tipus hi ha i quines prestacions donen dret, intentarem amb aquest post posar llum a tots aquests dubtes.

El concepte d’incapacitat temporal compleix tres requisits, alteració de la salut, percepció d’assistència sanitària i impossibilitat de treballar. Conseqüentment, la incapacitat temporal és la impossibilitat temporal de treball a causa d’una alteració de la salut.

En podem fer una classificació de 4 tipus.

Malaltia comuna, és l’alteració de la salut que no té la condició d’accident de treball ni de malaltia professional.

Malaltia professional, és aquella malaltia contreta a causa del treball realitzat per compte aliena.

Accident no laboral, es considera accident no laboral el que no tingui la consideració d’accident laboral.

Accident laboral, és aquella lesió corporal que el treballador pateix a causa del treball que realitza.

Prestació econòmica

Per tal de poder percebre una prestació per incapacitat temporal cal que els treballadors reuneixin els següents requisits:

• Rebre assistència sanitària.
• Estar afiliat i d’alta en la data del fet causant, no obstant, en els casos d’accident de treball o malaltia professional, es considera en ple dret independentment que l’empresari hagi incomplert l’obligació de donar d’alta a la Seguretat Social.
• Tenir cobert 180 dies de cotització en els 5 anys immediatament anteriors al fet causant, en els supòsits d’accident laboral, malaltia professional o accident no laboral, no és necessari tenir un període de carència previ al fet causant.
  La prestació econòmica de la incapacitat temporal consisteix en un subsidi que la quantia d’aquest depèn de dos conceptes, la base reguladora i el percentatge que s’aplica.

Base reguladora

La base reguladora per a incapacitat temporal derivada de malaltia comuna o accident no laboral és el resultat final de dividir l’import de la base de cotització de contingències comunes del mes anterior a la data de la baixa entre els dies de cotització del mateix.

En el supòsit que la baixa per incapacitat temporal fos en el mateix mes que el treballador ingressa a l’empresa, l’import de la base reguladora seria la divisió entre la base de cotització del mes i els dies efectivament cotitzats.

Quan un treballador estar a temps parcial, la base reguladora sortirà de la divisió de la suma de les bases de cotització per contingències comunes dels tres últims mesos immediatament anteriors de la data del fet causant, pel número de dies cotitzats durant aquest període.

En casos de pluriocupació, és a dir, que el treballador treballa a més d’una empresa, la base regualadora es calcula computant totes les bases de cotització de les diferents empreses, limitada amb el topall màxim vigent a efectes de cotització.

Quan la incapacitat temporal és derivada d’una malaltia professional o d’un accident laboral la base reguladora és la quantia que surt de dividir la base de cotització per contingències professionals ( per tant, amb inclusió d’hores extres) del mes anterior del fet causant entre els dies cotitzats del mateix període. Cal tenir en compte que les hores extraordinàries s’han de tenir en compte no només les del mes anterior, sinó la mitjana de l’any natural immediatament anterior a la data de la incapacitat temporal.

Com també passa amb en casos de malaltia comuna o accident no laboral, quan la relació és a temps parcial el període de càlcul és els últims tres mesos a la data de la incapacitat.

Percentatge

En els casos d’incapacitat temporal per malaltia comuna o accident no laboral:

• El 60% de la base reguladora des del 4t dia fins al 20è, ambdós inclosos.
• El 75% de la base reguladora a partir del 21è dia.

En els casos d’accident de treball o malaltia professional:

• El 75% de la base reguladora des del dia en què es produeix el naixement del dret.
  Cal dir també, que a través de la negociació col·lectiva hi ha convenis col·lectius sectorials o d’empresa que milloren els percentatges abans d’escrits.

Naixement del dret del subsidi

En aquest apartat també hem de diferenciar de malaltia comuna i accident no laboral de malaltia professional i accident laboral.

En el primer cas, el naixement del dret del subsidi és a partir del 4t dia de baixa, en el cas de malaltia professional o accident laboral, el dia següent a la baixa.

Duració

La duració del subsidi d’atur serà d’un màxim de 365 dies prorrogables per uns altres 180 dies quan es presumeixi que durant aquest període el treballador pugui ser donat d’alta mèdica per curació.

Un cop esgotat el període de 365 dies l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) serà l’únic competent per reconièxer la pròrroga de 180 dies més, iniciar el procediment d’un expedient d’incapacitat permanent, o emetre l’alta mèdica.

Denegació, suspensió o anulació del dret a subsidi

El dret al subsidi per incapacitat temporal podrà ser denegat, suspès o anul·lat en base a:

• Quan el beneficiari hagi actuat fraudulentament per aconseguir o mantenir el dret de subsidi.
• Quan el beneficiari treballi durant la situació d’IT.
• Quan sense causa raonable el beneficiari refusi o abandoni el tractament mèdic. En aquests casos es suspendrà la pensió fins que el beneficiari renovi el tractament.

Extinció

Les causes d’extinció del dret seran per alta mèdica per millora o curació, extinció del període màxim d’IT amb o sense declaració d’incapacitat permanent, jubilació o mort.