EL GRAN COMPROMÍS DE LES EMPRESES A TENIR CONSCIÈNCIA DE LES AUTORITZACIONS DE TREBALL DELS SEUS TREBALLADORS ESTRANGERS

Cada cop més les empreses prenen el compromís de generar autoritzacions de treball als treballadors estrangers.

Hem de ser conscients de la gran importància que té supervisar els permisos de treball de les persones estrangeres que tenim donades d’alta a la nostra empresa, ja que el fet de no tenir el treballador regularitzat d’acord amb la seva situació laboral pot tenir repercussions negatives de cares a l’empresari.

Tipologia d’autoritzacions

Hi ha una gran diversitat d’autoritzacions i alguna d’aquestes es van obtenint de forma temporal, tancant cicles. L’autorització de treball més coneguda és l’Autorització de Residència Temporal Inicial per compte d’altri que es caracteritza per tenir un any de vigència; una vegada passat l’any hi ha la possibilitat de renovar-la sempre que s’hagin respectat els requisits que exigeix la Llei. La primera renovació dóna dret a una autorització de treball de dos anys i la segona renovació per dos anys més. En tot aquest temps el treballador pot treballar, únicament, per compte d’altri sempre que no s’hagi sol·licitat una modificació per a treballar per compte propi. Quan passen cinc anys s’obté la residència permanent que habilita a l’estranger perquè pugui treballar sense cap limitació.

És clar que la renovació dels permisos és una cosa que incumbeix al treballador, ja que en això li va la seva permanència en el país, no obstant, a l’empresari li convé supervisar que les renovacions es van efectuant dins del termini i en la forma escaient.

Què fer si es denega una de les autoritzacions de treball

Si una sol·licitud de renovació es denega i el treballador queda en situació irregular, l’empresari ha d’acomiadar-l’ho perquè el contracte no s’anul·la, sinó que segueix vigent i desplega tots els seus drets favorables per al treballador. Doncs així ho disposa l’article 36.5 de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Cal entendre doncs, que si l’extinció de l’autorització suposa com a conseqüència la necessitat d’acomiadar al treballador, l’estranger irregular podrà fer valdre en el procés corresponent els privilegis establerts a l’article 32 de l’Estatut dels Treballadors, que ens parla de les garanties salarials, així com exigir de rebre el mateix tracte que tindria un treballador regularitzat. Igualment, si escau, l’estranger mantindria el dret a la readmissió sol·licitant un arrelament laboral, o bé, una indemnització.

Però això no és tot, cal remetre’ns a l’article 54.1.d) de la LO 4/2000 que ens diu que serà considerada infracció molt greu: “La contractació de treballadors estrangers sense haver obtingut amb caràcter previ la corresponent autorització de residència i treball, incorrent-se en una infracció per cadascun dels treballadors estrangers ocupats, sempre que el fet no constitueixi delicte”.  El procediment sancionador s’iniciarà per acta de la Inspecció de Treball i Seguretat Social d’acord amb el RD 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social, doncs torna a fer referència a aquesta conducta comentada, en el seu article 37.1, que la tipifica com a una infracció molt greu i és en el seu article 40.1.c) on disposa que podrà ser sancionada amb multes: “en el seu grau mínim, de 6.251 a 25.000 euros; en el seu grau mitjà de 25.001 a 100.005 euros; i en el seu grau màxim, de 100.006 euros a 187.515 euros.”

Sancions de les autoritzacions de treball

El procés que precedeix a aquestes sancions sol ser sempre el mateix, a partir d’una inspecció o d’una denúncia. En el cas d’immigrants en situació irregular, amb prou feines hi ha denúncies, perquè les persones tenen por a quedar-se sense treball. Solen ser visites planificades per Inspecció de Treball, encara que a nivell general també l’Inem o la Tresoreria de la Seguretat Social poden sol·licitar d’ofici que s’investigui una empresa en concret.

Cal fer menció a algunes disposicions de l’article 55 de la mateixa llei; en el seu apartat sisè, es determina que l’autoritat governativa podrà adoptar, sense perjudici de la sanció que correspongui, la clausura de l’establiment o el local des de 6 mesos a 5 anys. I per acabar, en el seu apartat setè, disposa que: “si el sancionat per una infracció prevista en els articles 52.i) o 54.1.d) d’aquesta Llei fos subcontractista d’una altra empresa, el contractista principal i tots els subcontractistes intermedis que coneguessin que l’empresa sancionada emprava a estrangers sense comptar amb la corresponent autorització, respondran, solidàriament, tant de les sancions econòmiques derivades de les sancions, com de les altres responsabilitats derivades de tals fets que corresponguin a l’empresari amb les Administracions públiques o amb el treballador.”

En conclusió, el nostre despatx professional té l’objectiu d’evitar aquestes situacions previsibles ja que gaudeix de molts anys d’experiència en el sector d’estrangeria i té la finalitat de proporcionar al client un tracte personalitzat, adequat sempre a les seves necessitats professionals