Canvis en la fiscalitat en l’habitatge. Perilla la reducció del 60% del lloguer en l’IRPF si no s’ha declarat en l’autoliquidació

Els canvis en la fiscalitat en l’habitatge entren en vigor amb la publicació del BOE del passat 10 de juliol de 2021 (BOE-A-2021-11473), on es dóna oficialitat al projecte de Llei aprovat pel Consell de Ministres el passat 13 d’octubre de 2020 i que va seguir els tràmits parlamentaris corresponents.
En aquesta publicació, concretament, es recull els canvis normatius en la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de medidas de prevención y lucha contra el fraude fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell Europeu, del 12 de juliol de 2016. Per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc.

Canvis en la fiscalitat en l’habitatge

Quan hem de calcular els rendiments del capital immobiliari, els arrendadors poden aplicar l’article 23.1, sobre despeses deduïbles i reduccions, de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, del Impuesto sobre la renta de las Personas Físicas (IRPF), i es poden deduir dels rendiments obtinguts els següents conceptes:

• Totes les despeses necessàries per a l’obtenció dels rendiments. Es consideren despeses necessàries per a l’obtenció dels rendiments, entre altres, els següents:

1. Els interessos dels capitals aliens invertits en l’adquisició o millora del bé, dret o facultat d’ús i gaudi de què procedeixin els rendiments, i altres despeses de finançament. Així com les despeses de reparació i conservació de l’immoble. L’import total a deduir per aquestes despeses no podrà excedir, per a cada bé o dret, de la quantia dels rendiments íntegres obtinguts. L’excés es podrà deduir en els quatre anys següents d’acord amb el que assenyala aquest número 1r.
2. Els tributs i recàrrecs no estatals. Així com les taxes i recàrrecs estatals, qualsevol que sigui la seva denominació, sempre que incideixin sobre els rendiments computats o sobre el bé o dret productor d’aquells i no tinguin caràcter sancionador.
3. Els saldos de dubtós cobrament en les condicions que s’estableixin per reglament.
4. Les quantitats meritades per tercers a conseqüència de serveis personals.

• Les quantitats destinades a l’amortització de l’immoble i dels altres béns cedits amb aquest, sempre que responguin a la seva depreciació efectiva. I seguint les condicions que es determinin. Tractant-se d’immobles, s’entén que l’amortització compleix el requisit d’efectivitat si no excedeix del resultat d’aplicar el 3 per cent sobre el més gran dels valors següents: el cost d’adquisició satisfet o el valor cadastral, sense incloure el valor de terra.
  En el supòsit de rendiments derivats de la titularitat d’un dret o facultat d’ús o gaudi, serà igualment deduïble en concepte de depreciació, amb el límit dels rendiments íntegres, la part proporcional de la valor d’adquisició satisfet, en les condicions que es determinin.

Què diu la nova normativa sobre la possibilitat de deducció?

La normativa existent en la Llei 35/2006, de l’IRPF, en el seu article 23.2, permet que, en els supòsits d’arrendament de béns immobles destinats a habitatge, el rendiment net positiu, calculat per diferència entre la totalitat d’ingressos íntegres i les despeses necessàries que tinguin la consideració de deduïbles, tenint en compte els termes anteriorment comentats, es reduirà en un 60%, qualsevol que sigui l’edat de l’arrendatari.

Però amb l’entrada en vigor de la nova Llei 11/2021, no permet aplicar aquesta reducció del 60% del lloguer d’habitatge a la que tenia dret l’arrendador, si no s’hagués inclòs en la declaració tots els ingressos. A partir d’ara, sols tindran dret d’aplicar l’esmentada reducció del 60%, els ingressos que es declaren en l’autoliquidació prèvia a la comprovació de l’administració.

Un cop iniciat el procediment de comprovació, sigui de gestió o inspecció, les dades que pugui proporcionar el contribuent en el curs del mateix, voluntàriament o a requeriment de l’administració, queden fora ja de l’àmbit d’aplicació de la reducció en cas de variació.

Per tant, la reducció només s’aplicarà als rendiments declarats sense que la quantia d’aquesta s’incrementi en resultar un rendiment de capital immobiliari superior per increment dels ingressos de l’arrendament després del procediment de comprovació. De la mateixa manera, si s’hagués consignat un rendiment negatiu, no és procedent cap reducció si ¡ a conseqüència del procediment de comprovació, resultés un rendiment positiu del capital immobiliari.

Aquesta nova disposició pot provocar que els propietaris d’habitatges per llogar perdin parcialment el dret a la desgravació del 60% si existeixen rendiments erròniament calculats. Sigui per haver declarat menys ingressos o si s’han deduït despeses indegudes en la declaració de l’IRPF i que siguin regularitzats per l’administració.

Aquesta modificació en l’aplicació de la normativa de desgravació vol resoldre l’Auto Judicial de juliol de 2019, i per això el Tribunal Suprem considerava que l’article 23.2 de la Llei de l’IRPF empara l’aplicació de la reducció en cas de rendes declarades, i no autoliquidades. O sigui, que permetia que un contribuent que no va incloure els lloguers a la seva autoliquidació d’IRPF, però sí que els va declarar quan l’administració li va iniciar una comprovació pogués aplicar-se la reducció del 60%.

En definitiva, és evident que la nova Llei 11/2021, evita que es pugui tenir en consideració la jurisprudència anterior que interpretava a favor del contribuent. També, per acabar, volem fer esment que l’entrada en vigor afecta els rendiments del capital immobiliari que es declarin amb la campanya de renda de l’exercici 2021.

Si tens dubtes sobre si el teu arrendament queda afectat, contacta amb nosaltres.