Els deutes es poden cancel·lar amb la Llei de la segona oportunitat
Antigament, els deutes eren per tota la vida, excepte que prescriguessin o que fossin condonats pel creditor.
Tanmateix, amb la llei de la segona oportunitat, a partir de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització i, sobretot, de la llei 25/2015, de 28 de juliol de mecanismes de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social, l’afirmació de què els deutes són per tota la vida va canviar.
La Llei 25/2015 esmentada va introduir importants modificacions a la ja derogada Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, que va suposar la possibilitat que totes les persones físiques que estiguessin en situació d’insolvència poguessin veure exonerat tot el seu passiu, previ el corresponent procediment judicial.
La intenció d’aquest canvi legislatiu era que una persona física, a malgrat que hagués tingut un fracàs econòmic empresarial o personal, tingués la possibilitat d’encarrilar novament la seva vida i inclús arriscar-se a noves iniciatives, sense haver d’arrossegar indefinidament un deute que mai podria satisfer-se.
Per tal que la persona física sigui insolvent, els seus deutes han de ser superiors als seus béns. Ja que abans d’exonerar-lo completament dels seus deutes, primer s’haurà de liquidar tots els seus béns i amb el producte d’aquesta liquidació, s’haurà de satisfer, en la mesura del possible, a tots els creditors.
Així doncs, la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, així com el vigent Real Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Concursal permeten exonerar a les persones físiques de tots els deutes i començar un nivell econòmic una nova vida.
A grans trets, el mecanisme de la segona oportunitat té tres fases:
Fases de la Llei de la segona oportunitat
Fase 1. Acord extrajudicial de pagament
Per tal d’iniciar el mecanisme de la llei de la segona oportunitat, s’ha de presentar una sol·licitud per arribar a un acord extrajudicial de pagament davant del notari competent. O, en el cas d’un empresari, davant del registrador Mercantil competent.
A continuació, aquest designarà a un mediador concursal. El qual citarà a tots els creditors a una reunió per intentar arribar a un acord respecte als pagaments dels seus deutes.
Si no s’arriba a un acord amb els creditors, tant el deutor, el mediador concursal, el notari o els creditors poden presentar sol·licitud de concurs.
Fase 2. Concurs consecutiu
Un cop presentada la sol·licitud del concurs per alguna de les parts legitimades, el Jutjat competent dictarà l’auto de declaració del concurs on, entre altres decisions, declararà intervinguda la facultat de disposició del deutor que serà controlada per l’administrador concursal.
L’administrador concursal realitzarà un informe on es detallaran tots els actius que té el deutor, així com tots els deutes existents. Els creditors podran efectuar les al·legacions que considerin oportunes i podran, fins i tot, comparèixer en el procediment per a defensar els seus drets.
Després de la presentació del pla de liquidació per part de l’administrador concursal, si no s’hagués presentat juntament en la sol·licitud de concurs, i d’haver-se aprovat, es procedirà a la fase de qualificació.
En la fase de qualificació, l’administrador concursal i el Ministeri Fiscal informaran al Jutge respecte a quina proposta de qualificació es realitza del concurs. Finalment, el Jutge dictarà una interlocutòria declarant el concurs fortuït o culpable.
En aquest sentit, és important la qualificació que realitza el Jutge del concurs, ja que, en cas de declarar-lo fortuït, permetrà al deutor sol·licitar el benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI).
Fase 3. Benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI)
Si la causa de conclusió del concurs fos la finalització de la fase de liquidació de la massa activa o la insuficiència d’aquesta massa per satisfer els crèdits contra la massa, el deutor persona natural podrà sol·licitar el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet si concorren una sèrie de requisits.
El deutor haurà de presentar la sol·licitud del BEPI quan el Jutge li concedeixi el termini de 15 dies per formular al·legacions a la sol·licitud de conclusió del concurs.
Per tal que se li reconegui el benefici d’exoneració del passiu insatisfet, el deutor haurà de complir amb els següents requisits:
- Que el concurs s’hagi declarat fortuït.
- Que el deutor no tingui condemnes penals per una sèrie de delictes específics (delictes socioeconòmics, contra la Hisenda Pública, contra la Seguretat Social, contra els treballadors, …)
- Que no tingui un deute superior als 5 milions d’euros.Que no hagi presentat un concurs personal en els 10 anys anteriors.
- No haver refusat una oferta de feina d’acord amb les capacitats del deutor en els 4 anys anteriors.
Després de totes les fases exposades i si es compleixen els esmentats requisits, el Jutge declararà l’exoneració de tots els deutes del deutor a excepció dels crèdits de dret públic i d’aliments.
Tanmateix, respecte als crèdits de dret públic (deutes amb Hisenda, Seguretat Social, …) la Sentència del Ple del Tribunal Suprem de 2 de juliol de 2019 va donar als crèdits de dret públic el mateix tractament que la resta de crèdits. És a dir, va declarar que els crèdits de dret públic també eren exonerables.
Davant d’aquesta Sentència del Tribunal Suprem, el Govern Espanyol mitjançant el Real Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Concursal, va variar la redacció de l’anterior Llei Concursal, fet que ha suposat l’aparició de dues corrents doctrinals respecte a la possibilitat d’exoneració dels crèdits de dret públic.
Un corrent doctrinal seguida pels Jutjat Mercantils de Barcelona, Girona o Vitòria entén que el Govern no pot variar la legislació anterior que emana de les Corts Generals. És a dir, amb l’aprovació d’un text refós, el Govern no pot introduir modificacions substancials en el contingut de la llei.
Un altre corrent doctrinal seguida pel Jutjat Mercantil d’Oviedo, entre altres, entén que la prohibició de l’exoneració dels crèdits de dret públic regulades en el vigent text refós de la Llei Concursal és perfectament aplicable.
Finalment, cal tenir present que la Unió Europea va aprovar la Directiva (UE) 2019/1023, de 20 de juliol de 2019, la qual estableix un període en el qual, els Estats membres han de transposar l’esmentada Directiva a la legislació nacional de cada Estat. De fet, s’està redactant un avantprojecte de Llei que regularà, entre altres qüestions, l’exoneració dels crèdits de dret públic.
Des de Lleal Tulsà seguirem amatents als canvis que hi hagi al respecte, a fi de poder assessorar als nostres clients.
Us animem a posar-vos en contacte amb l’Assessoria Jurídica per a rebre més informació sobre el vostre supòsit particular o cas concret.
Deixa un comentari