Delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic

Amb la voluntat de fer més entenedors alguns conceptes jurídics, volem dedicar aquestes línies a explicar què són els delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic.

 

Què diu el Codi Penal sobre els delictes contra el patrimoni?

El Títol XIII del Llibre II del Codi Penal regula els esmentats delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic, concretament en els articles 234 a 304 del Codi Penal. Aquests delictes són conductes que, realitzades amb ànim de lucre i en benefici propi o d’una tercera persona, atempten contra els drets patrimonials d’una persona física o jurídica, així com una institució pública i d’altres interessos i béns socials o col·lectius de la vida econòmica.
Per tant, estem parlant d’uns delictes de naturalesa patrimonial, és a dir, que són econòmicament quantificables. El bé protegit pot ser quantificat.
El principal bé jurídic que es protegeix en aquests preceptes del Codi Penal és el dret de la propietat. Entès aquest com a la facultat de disposar d’una cosa pròpia. Però també es protegeixen altres drets que integren el denominat “patrimoni”. Aquests drets poden ser la possessió, els drets reals, les obligacions i en general el poder de disposició sobre els béns que jurídicament corresponen a una persona.

 

Condicions de delicte i exempcions

Aquestes primeres conductes tipificades com a delicte serien les que solen afectar individualment a una persona física o jurídica, com serien els seus màxims exponents el furt, el robatori, l’estafa o l’apropiació indeguda.
Aquests delictes tenen la característica comuna que en determinats casos, malgrat la comissió dels mateixos, la conducta típica estarà exempta de responsabilitat criminal,. L’anomenada “excusa absolutòria” regulada a l’article 268 del CP. Segons aquest article estan exempts de responsabilitat criminal i només subjectes a responsabilitat civil pels delictes patrimonials causats entre si. És a dir, els cònjuges que no estiguin separats legalment o de fet o en procés judicial de separació, divorci o nul·litat. I també els ascendents, descendents i germans per naturalesa o adopció i els afins en primer grau en el cas de convivència.
Aquí s’ha de posar l’accent en el fet que no pot haver-hi en la comissió d’aquests delictes violència o intimidació o abús de vulnerabilitat de la víctima. Per tant, en alguns delictes eminentment violents com ara el robatori no seria aplicable la mencionada exempció.

 

Altres delictes socioeconòmics

Però més enllà d’aquest bé jurídic protegit de caràcter individual que afecta el patrimoni, també volem fer menció als delictes socioeconòmics. En aquest cas el bé jurídic que es protegeix són altres interessos que transcendeixen a l’esfera merament individual. I, en aquest cas, protegeixen interessos supraindividuals, col·lectius o socials de la vida econòmica. Com podrien ser els delictes relatius al mercat i als consumidors, delictes societaris o els delictes contra la propietat industrial i intel·lectual.
Els delictes socioeconòmics afecten als interessos globals o col·lectius de la vida econòmica d’un Estat o entitat pública supranacional. D’aquesta manera, aquests delictes marquen una clara transcendència social.

 

 

Assessorament personalitzat

En el cas que et trobis davant alguna situació que pugui derivar de la comissió d’un delicte contra el patrimoni o l’ordre socioeconòmic, no dubtis en posar-te en contacte amb el departament jurídic de Lleal Tulsà Assessors.
Els nostres assessors jurídics estan a la teva disposició per resoldre els dubtes i problemes plantejats.