Reforma de la Llei Concursal respecte a la segona oportunitat

Com molts dels nostres lectors estaran al corrent, recentment s’ha aprovat una reforma de la Llei Concursal. En concret, la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal, per la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019 (Directiva sobre reestructuració i insolvència), és la Llei que introdueix importants reformes a la Llei Concursal vigent fins aquest moment.

Entres les diferents reformes que introdueix l’esmentada Llei 16/2022, és important destacar la que realitza a la Segona Oportunitat o exoneració del passiu insatisfet.

Més enllà de l’eliminació de l’Acord Extrajudicials de Pagaments i de determinades qüestions processals, el que fa la reforma és limitar l’accés dels deutors a l’exoneració del passiu insatisfet. És a dir, redueix els crèdits exonerables.

L’art. 491 de la Llei Concursal vigent amb anterioritat a la present reforma establia que si s’havien satisfet els crèdits contra la massa i els crèdits concursals privilegiats i s’havia intentat un acord extrajudicial de pagament (AEP), el deutor quedava exonerat de tots els deutes, excepte els següents:

• Deutes per aliments.
• Deutes de dret públic.

Què diu la reforma de la Llei Concursal sobre l’exoneració?

L’art. 489 de la vigent Llei Concursal amplia els crèdits que no són exonerables. En concret, estableix que no seran exonerables:

“L’exoneració del passiu insatisfet s’estendrà a la totalitat dels deutes insatisfets, llevat dels següents:

1r Els deutes per responsabilitat civil extracontractual, per mort o danys personals, així com per indemnitzacions derivades d’accident de treball i malaltia professional, sigui quina sigui la data de la resolució que els declari.

2n Els deutes per responsabilitat civil derivada de delicte.

3r Els deutes per aliments.

4t Els deutes per salaris corresponents als darrers seixanta dies de treball efectiu realitzat abans de la declaració de concurs en quantia que no superi el triple del salari mínim interprofessional, així com els que s’hagin meritat durant el procediment, sempre que el pagament no hagués estat assumit pel Fons de Garantia Salarial.

5è Els deutes per crèdits de dret públic. Això no obstant, els deutes per a la gestió recaptatòria dels quals sigui competent l’Agència Estatal d’Administració Tributària es poden exonerar fins a l’import màxim de deu mil euros per deutor; per als primers cinc mil euros de deute l’exoneració serà integra, ia partir d’aquesta xifra l’exoneració arribarà al cinquanta per cent del deute fins al màxim indicat. Així mateix, els deutes per crèdits en seguretat social es poden exonerar pel mateix import i en les mateixes condicions. L’import exonerat, fins al límit esmentat, s’aplica en ordre invers al de prelació legalment establert en aquesta llei i, dins de cada classe, en funció de la seva antiguitat.

6è Els deutes per multes a què hagi estat condemnat el deutor en processos penals i per sancions administratives molt greus.

7è Els deutes per costes i despeses judicials derivats de la tramitació de la sol·licitud d’exoneració.

8è Els deutes amb garantia real, siguin per principal, interessos o qualsevol altre concepte degut, dins del límit del privilegi especial, calculat d’acord amb el que estableix aquesta llei.”

Com entendre aquest article?

Com es pot veure, s’han ampliat considerablement els supòsit de no exoneració.

A continuació, posarem el focus en el deute públic que, ja avancem, la seva no exoneració és legalment molt discutible.

Com ja es va exposar en un anterior post, la Sentència del Ple del Tribunal Suprem, de 2 de juliol de 2019, va donar als crèdits de dret públic el mateix tractament que la resta de crèdits. És a dir, va declarar que els crèdits de dret públic també eren exonerables.

Davant d’aquesta Sentència del Tribunal Suprem, el Govern Espanyol, mitjançant el Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprovava el text refós de la Llei Concursal, va variar la redacció de l’anterior Llei Concursal, fet que va suposar l’aparició de dues corrents doctrinals respecte a la possibilitat d’exoneració dels crèdits de dret públic. Una gran part dels Tribunals es van decantar per seguir aplicant la jurisprudència del Tribunal Suprem anteriorment esmentada, ja que entenien que l’aprovació d’un Text refós per part del Govern no permet canviar substancialment el contingut de la Llei Concursal. Per introduir modificacions substancials, aquestes han de ser aprovades pel Congrés dels Diputats i pel Senat, fet que no s’havia produït.

En aquest sentit, és especialment interessant la interlocutòria de 17 de juny de 2021, de l’Audiència Provincial de Barcelona on es resolia en aquest sentit.

Tanmateix, l’esmentada interlocutòria no només es queda en aquest argument sinó que va un pas més enllà.

La Directiva 2019/1023, aplicable als procediments per a l’exoneració dels deutes contretes per empresaris insolvents, estableix en el seu art. 20 que els Estats membres han d’establir un procediment per tal que els deutors puguin tenir una plena exoneració de tots els seus deutes. No obstant això, l’art. 23.4 de la mateixa Directiva estableix unes excepcions. És a dir, regula que en uns determinats crèdits el legislador dels Estats membres pugui limitar aquesta exoneració.

En tots els crèdits que es mencionen en l’art. 23.4 de la Directiva, enlloc surt la possibilitat de no exonerar els crèdits públics. Per tant, tal com s’exposa en la interlocutòria esmentada, això significa que l’Estat no pot incloure en la seva nova norma una excepció contrària al dret de la Unió, ja que el dret nacional ha de ser interpretat conforme a la primacia del Dret Comunitari.

Assessorament personalitzat

Així doncs, veurem com evoluciona la qüestió, malgrat que en opinió del subscrit, és qüestió de temps que els Tribunals acabin anul·lant la no exoneració dels deutes públics.

Com sempre, estarem amatents als canvis jurisprudencials que hi puguin haver al respecte, a fi de poder assessorar els nostres clients.

Us animem a posar-vos en contacte amb l’Assessoria Jurídica per a rebre més informació sobre el vostre supòsit particular o d’un cas concret.