Regulació del règim laboral de les persones treballadores de la llar a Espanya

A principis de 2022 la Justícia europea va concloure que el règim laboral de les persones treballadores de la llar a Espanya era clarament discriminatori.


No va ésser fins al dictat d’una sentència per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea el dia 24 de febrer passat que les institucions de l’Estat espanyol no es van posar en marxa per tal de revertir la situació existent a l’Estat i regular la situació de les persones treballadores de la llar, tota adaptant-se al que el Tribunal de Luxemburg els demanava.
Així, el passat 9 de setembre va entrar en vigor el Reial Decret 16/2022, de 6 de setembre, sobre la millora de les condicions de treball i de Seguretat Social de les persones treballadores de la llar.

 

Una victòria laboral perseguida des de temps

Per les persones treballadores de la llar és una gran victòria, ja que és una norma que dóna resposta a una gran reivindicació perseguida des de fa molt temps per aquest grup de treballadors, que si bé no dóna resposta a totes i cadascuna de les qüestions o drets que al llarg dels anys ha reivindicat el col·lectiu, sí que afronta, regula i modifica els drets més importants pels quals sempre han lluitat.

Regulació del règim laboral de les treballadores de la llar a Espanya. Què diu la llei?
Aquesta norma suposa un gran avenç pel col·lectiu tota vegada pretén una equiparació entre les persones treballadores de la llar i la resta de persones treballadores per compte aliena, si més no en l’àmbit de la Seguretat Social. Efectivament, s’acaba amb una clara discriminació que patien aquestes persones treballadores ja que era l’únic col·lectiu que no estava protegit jurídicament davant la situació de desocupació ni gaudien de protecció en les extincions dels contractes laborals, les quals a la pràctica eren lliures, no obeint a cap mena de justificació objectiva.
I que era un sector clarament discriminat no és una simple afirmació, així ho deixava clar el TJUE amb la sentència esmentada.

El TJUE va declarar que aquest col·lectiu, integrat en més d’un 95% per dones, patia una discriminació indirecta per raó de sexe, i sentenciava que en aplicació del principi d’igualtat de tracte les disposicions nacionals d’Espanya havien d’ésser erradicades, per discriminatòries.

Per tant, encara que tard, per enèsima vegada per part del poder legislatiu espanyol, s’ha regulat el règim laboral especial de les persones treballadores de la llar, essent la norma una gran victòria perquè aconsegueixen un dret que incomprensiblement no gaudien, com és el dret a la prestació per desocupació, havent-hi una equiparació total amb la resta de treballadors del règim general. Un gran pas endavant pel sector per tal de donar visibilitat i dotar de consistència a la professió.

 

Més novetats contractuals entre l’empreador i el treballador

Una altra novetat per la qual s’ha aconseguit una gran millora és l’eliminació del desistiment lliure. Més enllà de les causes generals d’extinció de la relació laboral establertes a l’article 49 de l’Estatut dels Treballadors, amb la modificació introduïda pel Reial Decret les persones treballadores de la llar no poden veure resolt el seu contracte laboral pel desistiment de l’empleador sense que hi hagi una causa justificada. Aquestes estan taxades per la norma, essent aquestes causes la disminució dels ingressos de la unitat familiar o l’augment de les despeses de forma sobrevinguda, la modificació substancial de les necessitats de la llar o la pèrdua justificada de confiança amb la persona treballadora de la llar.
Es regula així les causes objectives mitjançant les quals un empleador podrà extingir el contracte laboral. Extinció que haurà d’anar acompanyada de la corresponent indemnització d’import equivalent al salari corresponent a dotze dies de servei per any treballat amb un màxim de sis mensualitats.
Per tant, s’ha acabat el desistiment lliure i sense cap justificació per part de l’empleador, fet que dota de seguretat jurídica la relació laboral, cosa que suposa un gran alleugeriment per les persones treballadores de la llar qui fins avui dia en la majoria dels casos veien com de forma sobtada i sense justificació se’ls extingia la seva relació laboral.

 

Fi de la precarietat contractual

Un altre guany per les persones treballadores de la llar introduït per la nova norma és que possiblement s’acabi amb la precarietat en les tipologies contractuals, tota vegada fins a dia d’avui la majoria dels contractes laborals eren a temps parcial i, en molts casos, intermitents. Efectivament, a partir d’ara els contractes es presumiran com a indefinits i a jornada completa, tret que per escrit es digui el contrari, cosa que dóna una major protecció als treballadors. De la mateixa manera que la pròpia persona treballadora de la llar podrà exigir que la relació laboral es formalitzi per escrit, fins i tot una vegada la relació laboral ja porti temps iniciada.
La darrera gran victòria assolida per les persones treballadores de la llar és que el Fons de Garantia Salaria respondrà davant les extincions laborals en què hi hagi insolvència o concurs de l’empelador, abonant la indemnització corresponent que hagi estat prèviament reconeguda per sentència, acta de conciliació o interlocutòria judicial.

Per tant, estem davant una norma que comporta grans millores en les condicions laborals de les persones treballadores de la llar, la qual per fi dóna solució al greu problema que tenia aquest règim especial, equiparant-se així a les condicions laborals que gaudeixen la resta de persones treballadores per compte aliena.

 

El paper de l’empleador

Però no són millores o guanys per a tothom, ja que si un col·lectiu veu afavorida la seva posició, sovint n’hi ha d’haver un altre que en surti menys afavorit, i aquests són els empleadors. En el sentit que per aquests no són millores, sinó més obligacions d’atendre a més deures i finalment i a la pràctica, haver de pagar més.
Amb aquesta modificació normativa les persones empleadores passen a cotitzar més, tota vegada se’ls afegeix més partides. S’afegeix l’obligació de cotització per la contingència de desocupació i pel FOGASA respecte de les persones incloses en el règim especial de les treballadores de la llar a partir del proppassat 1 d’octubre de 2022.
Ara bé, aquestes noves obligacions de cotització estaran bonificades en un 80%, cosa que significa un clar alleugeriment a la quota a pagar.
La posició de les persones empleadores resulta menys beneficiada perquè se li imposen més obligacions, com per exemple l’obligació a partir d’1 de gener de 2023 del deure de sol·licitar l’afiliació, altes, baixes i variacions de dades de persones treballadores de la llar que prestin els seus serveis durant menys de 60 hores mensuals, tasques que fins ara corresponien a la persona treballadora.
D’altra banda, es manté la reducció del 20% en l’aportació empresarial a la cotització a la Seguretat Social per les contingències comunies corresponents al règim de les persones treballadores de la llar, al qual es podrà aplicar alternativament, a partir de l’1 d’abril de 2023, una bonificació del 45% o el 30% en l’aportació empresarial per contingències comunes quan es compleixin una sèrie de requisits de patrimoni i/o renda de la unitat familiar, requisits que encara no s’han fixat reglamentàriament a l’haver-se fet aquest reial decret a correcuita.

 

Una regulació necessària

Per tant, malgrat que les persones empleadores sigui el sector que haurà d’acabar pagant (econòmicament parlant) els nous drets que adquireixen les persones treballadores de la llar, s’ha intentat mitjançant aquest reial decret que tingui la mínima afectació possible a la seva butxaca, tot i que la majoria de les persones empleadores que llegeixin aquesta opinió és possible no pensin el mateix.
En aquest punt, fer un petit incís. Fora bo que els governs d’una vegada per totes ajudessin a les persones empleadores i al petit empresari, ja que són precisament aquestes les que fan que una societat sigui rica i pròspera. Crec que no costa tant.
Dit això, estàvem davant d’un sector de treballadors que necessitaven una nova regulació de les seves condicions laborals que s’adaptés als estàndards europeus. És una norma que, malgrat que imposa més obligacions a les persones empleadores i les obliga econòmicament, és una normativa que era necessària i bàsica per pal·liar la discriminació que han patit sempre les persones treballadores de la llar, les quals es mereixien ésser equiparades a la resta de persones treballadores.
És sabut per tots que per tal que tothom pugui gaudir d’uns drets laborals similars i dignes, sense que hi hagi grans discriminacions, algunes parts han de cedir per tal que d’altres puguin sortir-ne beneficiades. Al final viure en societat i mirar pel bé comú va d’això, no?

 

Assessorament personalitzat

En cas que siguis treballador o empleador i vulguis més informació sobre aquesta nova normativa, t’emplacem a posar-te en contacte amb nosaltres. El nostre equip jurídic farà l’estudi pertinent i et mostrarà la fòrmula a seguir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

ASSESSORAMENT INTEGRAL
PER A PARTICULARS I EMPRESES

Lleal Tulsà Assessors

Gestoria i assessoria fiscal, laboral, jurídica, estrangeria, administrativa, immobiliària, protecció de dades per a empreses, autònoms i particulars.