Blog

Assessoria integral amb experiència contrastada

CLÀUSULES SÒL: LÍMIT A LA DEVOLUCIÓ D’INTERESSOS COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA SEVA NUL·LITAT

CLÀUSULES SÒL: LÍMIT A LA DEVOLUCIÓ D’INTERESSOS COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA SEVA NUL·LITAT

 

El Jutjat Mercantil de Girona ja s’ha inclinat per limitar la retroactivitat dels efectes de la nul·litat de les clàusules sòl a la data de 9 de maig de 2013, seguint la Sentència del Tribunal Suprem de 25 de març de 2015.

En la sentència de 18 de maig de 2015, que estima la demanda interposada sota la direcció lletrada de Joan Lleal i Tulsà contra Banc Popular, declara la nul·litat de la clàusula sòl, condemna l’entitat a retornar les quantitats percebudes en aplicació de la clàusula sòl des del 9 de maig de 2013, i li imposa les costes judicials.

Per entendre l’abast de la decisió, cal començar explicant què és una clàusula sòl, del que molts hauran sentit a parlar, però potser no tots entenen les seves conseqüències.

Què és una clàusula sòl?

Al contractar una hipoteca, l’import que es paga cada mes s’obté de sumar l’amortització del capital obtingut com a préstec més els interessos, que són variables, i la seva variació depèn del que faci, en els més habituals dels casos, l’Euríbor o l’IRPH. A aquest import se li suma un percentatge anomenat “diferencial”, però en aquest comentari s’ometrà qualsevol referència al “diferencial”.

El càlcul dels interessos es fa de forma anual, i es té en compte, en els més habituals dels casos, com s’ha dit, l’Euríbor o l’IRPH. Així, els interessos que es paguen cada mes en la hipoteca depenen de si l’Euríbor o l’IRPH baixen o pugen. Si l’Euríbor o l’IRPH pugen, la quota de la hipoteca pujarà; en canvi, si l’Euríbor o l’IRPH baixen, la quota també hauria de baixar en la mateixa proporció.

Ara bé, les entitats de crèdit incloïen de forma generalitzada límits al descens del tipus d’interès (normalment a l’apartat Tercer Bis de les hipoteques), que és el que s’anomena “clàusula sòl”. Aquests límits actuen com un topall, de tal forma que, per més que baixi l’Euríbor o l’IRPH, el que es pagarà per interessos mai baixarà per sota d’aquest topall.

Aquest topall, o clàusula sòl, ha perjudicat als particulars que han contractat una hipoteca, atès que la baixada de l’Euríbor dels últims anys (l’IRPH s’ha mantingut més estable), no ha comportat un descens de la quota hipotecària, sinó que aquesta s’ha mantingut igual, per aplicació de la clàusula sòl.

 

En aquest context, el Tribunal Suprem, en data 39 de maig de 2013, va resoldre anul·lar de forma general les clàusules sòl incloses en els préstecs hipotecaris de BBVA, Cajamar i NCG Banco. Malgrat que aquella Sentència només feia referència concreta a tres entitats bancàries, a la pràctica es van obrir les portes a la declaració de nul·litat de les clàusules sòl de qualsevol banc o caixa, sempre i quan es complissin els requisits que s’establien a la Sentència.

Des d’una perspectiva jurídica, quan un contracte (o una clàusula, que és part del contracte) és nul, s’imposa que qui ha contractat es retorni tot el que ha rebut en aplicació d’aquest contracte o clàusula nuls, de tal forma que és com si mai s’haguessin produït, i, per tant, s’han d’esborrar totes les seves conseqüències.

 

No obstant, i d’una forma i amb un raonament força criticats, el Tribunal Suprem va concloure el caràcter irretroactiu de la seva decisió. Això volia dir que, tot i declarar que les clàusules sòl de BBVA, Cajamar i NCG Banco eren nul·les, no havien d’esborrar-se totes les seves conseqüències, sinó que només s’havien de considerar nul·les a partir de la data de la Sentència. Per tant, els efectes de limitar la retroactivitat de la nul·litat de la clàusula sòl eren els següents:

Si la hipoteca contenia una clàusula sòl, i era nul·la, el Banc o Caixa hauria d’haver tornat tots els diners rebuts en concepte d’interessos des que va contractar la hipoteca, i que superaven l’aplicació de l’Euríbor (o l’IRPH).

Ara bé, limitant la nul·litat, el que feia el Tribunal Suprem era, únicament, imposar a les entitats de crèdit l’obligació d’eliminar la clàusula sòl, i de retornar els diners rebuts en concepte d’interessos que superaven l’aplicació de l’Euríbor només a partir de la Sentència, però no els obligava a retornar els diners que ja havien rebut abans del 9 de maig de 2013.

Tot i la decisió del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013, i com que des d’una perspectiva jurídica el raonament és molt criticable, la majora de Jutjats i Tribunals, i en particular el Jutjat Mercantil de Girona i també l’Audiència Provincial de Girona, venien resolent que si la clàusula sòl era nul·la, l’entitat de crèdit estava obligada a eliminar-la i també a retornar tots els diners que s’havien pagat com a conseqüència de la clàusula sòl. De tal forma que quan les persones que tenien hipoteques contractades amb clàusula sòl recorrien als Jutjats, aquests imposaven a l’entitat bancària l’obligació de tornar-los tots els diners que havien rebut com a conseqüència de l’aplicació de la clàusula sòl, que era nul·la.

 

L’aparent contradicció entre la Sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013, i les Sentències d’aquests altres Jutjats i Tribunals se salvava, entre d’altes arguments, perquè aquella Sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013 havia estat l’etapa final d’una demanda interposada  per una associació de consumidors, i per tant, no hi havia cap persona concreta afectada. Llavors, argumentaven, el Tribunal Suprem feia referència, únicament, a aquell procediment, que era “en abstracte”, però entenien que cas per cas s’havia de condemnar a les entitats de crèdit a tornar tots els diners percebuts de forma indeguda en aplicació d’una clàusula que era nul·la, sense cap limitació temporal.

Ara bé, el 25 de març de 2015 el Tribunal Suprem ha dictat una nova Sentència en què, ara sí, qui interposava la demanda eren persones concretes, i ha confirmat que ha de limitar-se la retroactivitat de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl, a la data en què va dictar aquella primera Sentència el 9 de maig de 2013, esvaint qualsevol dubte interpretatiu.

Així, el Jutjat Mercantil de Girona, que és qui resolt aquest tipus de procediment, ha modificat recentment el seu criteri, i s’ha adaptat a la nova resolució del Tribunal Suprem de 25 de març de 2015.

 

Les conseqüències d’aquest canvi de criteri són, com ja s’ha dit, que no es pot reclamar tot allò que es va pagar de més abans del 9 de maig de 2013, i únicament es poden reclamar els interessos pagats de més en aplicació de la clàusula sòl, a partir d’aquesta data.

 

Deixa un comentari