Blog

Assessoria integral amb experiència contrastada

He d’entrar a complir una pena privativa de llibertat. I ara què?

He d’entrar a complir una pena privativa de llibertat. I ara què?

Darrerament atesa la conflictiva situació politico-judicial que està vivint el nostre país, el nostre sistema penitenciari està en boca de tothom i ha estat en entredit, i molt columnistes i periodistes s’han atrevit a opinar i a escriure sobre el sistema penitenciari i, en molts casos, ha quedat palès el desconeixement regnant sobre aquesta temàtica.

Per això en el post d’avui volem parlar, encara que sigui breument i sense la profunditat que el tema es mereix,  sobre el sistema penitenciari i els diferents graus existents, els diferents permisos i/o alternatives existents en la forma de compliment d’una pena privativa de llibertat.

En primer lloc hem de diferenciar els diferents tipus d’establiments penitenciaris segons la modalitat. Així tenim: els establiments per preventius, és a dir, persones que no han estat condemnades però que preventivament estan privades de llibertat; els establiments de compliment de penes, sigui en règim ordinari o obert; i finalment, els establiments especials, que són aquells de caràcter assistencial (Psiquiàtric, hospitalari i de Rehabilitació social).

  • Què succeeix quan una persona és condemnada a una pena privativa de llibertat?

Una vegada en el centre penitenciari, el penat passa al règim ordinari (és a dir, segon grau) mentre la Junta de Tractament (la qual és formada, entre d’altres, per un jurista, psicòleg, educador social, el coordinador de l’equip multidisciplinari, etc.) disposa de dos mesos per tal de formular una proposta de classificació inicial penitenciària, la qual s’haurà realitzat previ estudi de l’intern. Aquesta proposta serà rebuda pel Centre Directiu qui finalment realitzarà una resolució definitiva sobre la classificació penitenciària de l’intern. Una vegada realitzada la classificació inicial, cada sis mesos com a màxim s’haurà de produir una revisió de la classificació, en la qual es podrà bé mantenir el grau, o fins i tot progressar-lo o regressar-lo atenent les circumstàncies concurrents en l’intern.

  • En quins graus pot ésser classificat el penat?

El penat pot ésser classificat en tres graus diferents: en primer grau o tancat, en els casos en què el penat sigui considerat perillós o inadaptat per la resta de règims; en segon grau o ordinari; i finalment en règim obert, que serà l’aplicat als penats classificats en tercer grau per tal que puguin continuar el seu tractament en semi llibertat.

  • Què significa el tercer grau i com s’hi pot accedir?

A diferència del que malintencionadament s’està intentat divulgar actualment per alguns sectors, el tercer grau en cap cas significa  el no compliment de la pena o benefici per a determinades persones. El tercer grau és un règim de compliment de la pena privativa de llibertat però en règim obert, en semillibertat, no ho oblidem.

Com a regla general i, tot i que en el règim ordinari (penes inferiors cinc anys) per accedir al tercer grau no hi ha límit temporal, a la pràctica s’hi pot accedir una vegada s’hagi complert com a mínim una quarta part de la condemna, que és quan es pot accedir als permisos penitenciaris, però no només és d’aplicació un requisit temporal. El penat haurà d’haver satisfet la responsabilitat civil derivada del delicte i la Junta de Tractament haurà  de tenir en consideració les circumstàncies personals, laborals i conducta penitenciària del penat que l’hauran de fer capacitat per dur a terme el tractament en règim de semillibertat.

En penes superiors a cinc anys el jutge podrà ordenar que el condemnat no pugui ésser classificat en tercer grau fins que no s’hagi complert efectivament la meitat de la pena, és l’anomenat període de seguretat. Això és el que va sol·licitar sense èxit el Ministeri Fiscal en el judici del “Procés” contra els dirigents i líders socials de Catalunya, en base a l’article 36.2 del Codi Penal espanyol.

  • Podria sortir de la presó abans d’accedir al tercer grau?

La resposta és sí. I s’hi podria accedir a través de diferents mecanismes.

Dins el programa de tractament seguit per l’intern en el centre penitenciari hi ha les sortides programades segons les quals algunes activitats es poden dur a terme a l’exterior del centre penitenciari. Aquestes sortides són un instrument d’apropament progressiu dels interns a l’exterior, tot per assolir el  principal objectiu de tot centre penitenciari, la rehabilitació de la persona interna.

Un segon mecanisme seria a través dels permisos de sortida. Els quals a dia d’avui són venuts per alguns mitjans de comunicació com a beneficis per l’intern, però no ho són. Es tracten en tot cas d’eines de tractament que tenen per única finalitat, com en el cas anterior, la progressiva aproximació de l’intern a l’exterior, per a la preparació de la vida en llibertat. La durada màxima dels permisos ordinaris és de set dies consecutius, amb un total de trenta-sis o quaranta-vuit dies l’any, segons estiguin classificats en segon o tercer grau, respectivament, i sempre que hagin complert una quarta part de la condemna i bona conducta. També es poden establir per part de la Junta de Tractament permisos de cap de setmana.

També l’intern podria gaudir d’un permís extraordinari en cas de mort o malaltia greu dels pares, fills, cònjuge, germans i altres persones vinculades a la persona interna, així com el naixement d’un fill.

Finalment es vol fer especial èmfasis en la figura regulada a l’article 100.2 del Reglament Penitenciari. Aquesta figura permet a l’Equip Tècnic proposar a la Junta de Tractament adoptar un model mixt de diferents graus de classificació penitenciària atenent les circumstàncies personals, socials, laborals i penitenciàries de l’intern, així com la duració de la condemna, el període complert, les sortides programades i permisos de sortida realitzats, etc.  que facin més aconsellable el tractament del mateix amb un règim “personalitzat”.

D’aquesta manera un intern classificat en segon grau podria sortir de la presó unes determinades hores d’uns determinats dies per fer, per exemple, tasques de voluntariat, treballar o per cuidar un familiar. Aquest article és el que ha estat aplicat entre d’altres en alguns casos amb repercussió mediàtica, com és el cas del Sr. Oriol Pujol, o més recentment, la M. Hble. Sra. Carme Forcadell.

Si tenen algun dubte sobre el compliment de pena privativa de llibertat no dubtin en posar-se en contacte amb els nostres professionals.

Deixa un comentari