Blog

Assessoria integral amb experiència contrastada

Podem parlar d’estabilitat legal en matèria d’arrendaments d’habitatge?

Podem parlar d’estabilitat legal en matèria d’arrendaments d’habitatge?

El passat dia 6 de març de 2019 va entrar en vigor el Reial decret llei 7/2019, de l’1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, que, entre altres modificacions, contempla importants reformes en matèria d’arrendaments d’habitatge.

Aquestes modificacions no són novadores, pel fet que el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, que va entrar en vigor el dia 18 de desembre de 2018, però que va ser derogat un mes més tard, regulava pràcticament la totalitat de les modificacions introduïdes per aquest nou Reial decret llei d’1 de març de 2019.

Per tant, i fins que els nostres amables legisladors ho tornin a modificar, tot fa pensar que a partir d’ara els contractes de lloguer d’habitatges es regiran per les modificacions introduïdes pel RDL 7/2019, aprovat l’1 de març de el 2019.

No obstant, cal tenir present que en els pròxims anys ens trobarem amb diversos escenaris jurídics provocats per l’aprovació i derogació del RDL 21/2018, de 14 de desembre. Així, els marcs legals són:

  • Els contractes d’arrendament d’habitatge subscrits entre el 19 de desembre de 2018 fins el 21 de gener de 2019: Els hi és d’aplicació el derogat RDL 21/2018, amb una durada mínima dels contractes d’arrendament de 5 anys o 7 anys.
  • Els contractes d’arrendaments celebrats entre el 22 de gener fins el 5 de març de 2019: Es regeixen per la Llei 4/2013, de 4 de juny; és a dir, per la regulació que s’aplicava des del dia 5 de juny de 2013 i fins que va entrar en vigor el RDL 21/2018, amb una durada mínima dels contractes d’arrendament de 3 anys.
  • I, els contractes d’arrendament subscrits a partir del 6 de març de 2019, com s’ha esmentat, es regeixen pel RDL 7/2019, i altra vegada amb una durada mínima de 5 anys o 7 anys, quan l’arrendador sigui persona física o persona jurídica, respectivament.

Altres novetats introduïdes pel RDL 7/2017 són:

  • Límit a les garanties addicionals a la fiança. L’arrendador no pot exigir una quantitat superior a dues mensualitats de renda com a garantia addicional a la fiança, llevat que es tracti de contractes amb durada superior als 5 o 7 anys.
  • L’ampliació de la pròrroga legal tàcita. S’amplia el termini de durada de la pròrroga tàcita dels contractes d’arrendament d’1 a 3 anys. També s’amplia el termini mínim de preavísd’un a quatre mesos,en cas que siguil’arrendador qui desisteixi del contracte, i d’un a dos mesos, en el cas de l’arrendatari.
  • Mesures fiscals en favor del lloguer d’habitatge. Els contractes d’arrendament d’habitatge habitual estan exempts de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.
  • Les despeses de gestió immobiliària. Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador, quan aquest sigui persona jurídica, exceptuant aquells serveis que hagin estat contractats per iniciativa directa de l’arrendatari.

Deixa un comentari