OPINIÓ ‘Absentisme laboral’ – L’Econòmic

Albert Lleal – Lleal Tulsà Assessors

A Lleal Tulsà Assessors sempre estem molt pendents de les preocupacions dels nostres clients.

A la meva àrea, tenim clar quins són els principals mals de cap que han de gestionar els departaments de recursos humans de les empreses: la dificultat de trobar mà d’obra, l’absentisme laboral i la reducció de la jornada laboral. Cadascun d’aquests problemes dona per un anàlisi llarg i profund.

Intentaré donar el meu punt de vista del que, sota el meu criteri, és el més greu dels tres: l’absentisme laboral. Si analitzem l’evolució històrica dels darrers 25 anys, observem que hem passat d’un 3,7% d’absentisme laboral al 6,8% actual. L’any 2000 l’absentisme laboral era del 3,7%, durant la crisi del 2008 se situava al voltant del 5% que es va mantenir fins al període pre-COVID. Durant la pandèmia va assolir el 7%, i cinc anys després estem a una situació similar, amb una tendència a l’alça. Aquesta estadística revela que no estem davant d’un problema conjuntural, sinó d’una realitat estructural. Però, quines són les causes d’aquest augment de la ràtio d’absentisme?

Per una banda, l’augment exponencial de les baixes per malaltia comuna – especialment malalties cròniques i trastorns mentals, que representen més del 50% de l’absentisme laboral – i, per altra, l’envelliment de la població activa.

Tot plegat genera un gran repte per a la competitivitat de les empreses, la sostenibilitat del sistema de prestacions i la cohesió social. Malgrat que es tracta d’una preocupació creixent, des de les institucions es passa de puntetes i no es realitza una reforma estructural del sistema.

Des del meu punt de vista hi ha 3 elements importants que s’haurien d’abordar. Per una banda, tenim un sistema públic de salut col·lapsat on no pot donar resposta a l’augment continuant de les malalties comunes. No ajuda tampoc la falta d’especialització dels professionals en medicina del treball.

Les mútues col·laborades de la Seguretat Social que són especialistes en medicina del treball, que tenen capacitat de realitzar proves diagnòstiques amb un menor temps que la sanitat pública, es veuen limitades en proposar altes o intervenir en processos de recuperació.

Per tant, una de les reformes que es podria fer i que serviria, per una banda, per descongestionar la sanitat pública i, per altra, agilitzar els processos de diagnosi, tractament i recuperació és dotar de més poder les mútues col·laboradores.

En segon lloc, hi ha una corresponsabilitat empresarial que no podem oblidar, les empreses han de crear espais de treball amb un bon clima laboral, i que la persona treballadora se senti còmode fent les seves tasques.

Un 7% de la població activa es absentista

Finalment, com apuntava més amunt, és necessari que hi hagi voluntat política, abandonar la por al “què diran” i assumir la responsabilitat de governar. Estem en un moment de grans incerteses i és imprescindible que les institucions actuïn amb coratge i determinació.No podem continuar amb aquesta ineficàcia i inseguretat jurídica, s’ha de legislar buscant la comunió dels tres pilars: treballador – empresa – sistema públic. És imprescindible que aquest nivell d’absentisme laboral disminueixi dràsticament, perquè, si no es milloren les ràtios de productivitat actuals, serà impossible que les empreses sobrevisquin en un món tan competitiu com l’actual. També és essencial per la supervivència del sistema públic de prestacions. El cost social que representa l’absentisme no para d’augmentar any rere any. També ho és pel sistema sanitari públic, s’ha de descongestionar i aprofitar les sinergies publicoprivades que tenim actualment a l’abast.I, finalment, com a societat hem de buscar solucions. No és positiu de cap manera que el 7% de la població activa estigui en una situació d’absentisme laboral.