OPINIÓ ‘Un camí per recórrer en la regularització’ – L’Econòmic

El 30 de juny passat va finalitzar el termini de sol·licituds del procés de regularització extraordinària de persones estrangeres a Espanya. Es tanca així una etapa molt important per als drets i les oportunitats de persones que es trobaven en situació irregular, i en molts casos en risc d’exclusió social i amb condicions laborals precàries. No obstant això, encara queda pendent la part més decisiva del procediment: l’obtenció de les resolucions definitives, que permetran mesurar l’impacte real d’aquesta regularització.

Segons dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, s’han presentat 1.174.978 sol·licituds a tot l’Estat, de les quals 257.602 corresponen a Catalunya, que es converteix així en la comunitat autònoma amb més volum de peticions. No és estrany, ja que Catalunya concentra, en termes relatius, un dels percentatges més alts de població estrangera de l’Estat, fet que explica en bona part que també lideri en nombre absolut de sol·licituds de regularització.

Val a dir que el procediment ha tingut llums i ombres. A l’inici, el requisit de l’informe de vulnerabilitat va agafar-nos una mica desprevinguts per la manca d’instruccions clares: cada municipi va acabar adoptant criteris propis, i molts expedients van quedar paralitzats en espera d’aquest document. Amb dificultats similars, demostrar cinc mesos de permanència ininterrompuda i proves anteriors a l’1 de gener del 2026 no ha estat una tasca senzilla per a qui no tenia empadronament, o tenia la unitat familiar empadronada en domicilis diferents. El procés ha tornat a posar en evidència la dificultat real de moltes persones per empadronar-se allà on efectivament viuen, cosa que els acaba vulnerant l’accés a drets i serveis bàsics.

 

Queda pendent la part més decisiva del procediment de regularització d’immigrants

 

Fins ara s’ha rebut un gran volum d’admissions a tràmit, que permeten accedir de manera provisional a un permís de treball. Una mesura molt encertada, tot i que en alguns casos s’estan demorant més de dos mesos. A finals de juny ja es xifraven, segons fonts del Ministeri d’Inclusió, en 159.097 les noves afiliacions a la Seguretat Social derivades d’aquest procés, concentrades sobretot en hostaleria, comerç, activitats administratives i construcció. Això és, sens dubte, una bona notícia per a l’economia del territori i per a un teixit empresarial que arrossega una dificultat crònica per trobar treballadors. Ara bé, cal que les empreses estiguin atentes i controlin en tot moment la legalitat del permís, seguint de prop la resolució definitiva de cada sol·licitud.

Encara no sabem quantes resolucions seran favorables, i fins que no tinguem les dades definitives, no podrem mesurar l’impacte real d’aquest procés. Però una cosa ja és certa avui: darrere de cada sol·licitud hi ha una persona real, famílies que volen el millor per als seus fills, i que han trobat, per primera vegada en molt de temps, un motiu real per confiar en el futur. Formar part d’aquest procés, dia a dia, expedient a expedient, ha estat un repte però també una satisfacció. Esperem que les resolucions acompanyin l’esforç fet fins ara i obrin oportunitats reals per a totes aquestes persones, perquè al final no parlem només de papers, sinó de vides i de famílies que hi han posat totes les esperances. I si això s’acaba complint, no només hi guanyaran elles, hi guanyem tots.

 

 

Autores: Mireia Risco i Anna Vilaró; caps d’estrangeria de Lleal Tulsà
Font: Un camí per recórrer en la regularització