OPINIÓ ‘El mes per pensar com comunicar’ – L’Econòmic

Cada any passa el mateix: arriba l’agost, l’activitat es frena i moltes empreses aparquen la comunicació fins que torna el setembre. És cert que l’estiu esdevé un moment de perfil baix comunicativament, però hem de ser conscients que la maquinària comunicativa no pot parar. I si en comptes d’entendre l’agost com un parèntesi, l’aprofitéssim com el millor moment de l’any per revisar com comuniquem?

L’agost, i l’estiu en general, té una virtut que la resta de mesos no ofereix: el silenci. Sense la pressió del dia a dia, sense reunions encadenades ni campanyes en marxa, és quan realment es pot mirar la comunicació amb perspectiva. No es tracta de treballar més durant les vacances, sinó d’aprofitar el retorn de setembre, quan encara no ha arrencat la maquinària de la tardor, per fer una autèntica auditoria: què estem dient, per on ho diem, qui ho diu i, el més important, qui ho escolta.

La primera pregunta que tota empresa hauria de fer-se és si els seus missatges són coherents. És sorprenent la quantitat d’organitzacions que, sense adonar-se’n, diuen coses diferents segons el canal: un to a la web, un altre a xarxes socials, i encara un tercer en les comunicacions internes. Aquesta falta de coherència no és un detall menor: és el que fa que un públic, o client, tingui la sensació que no sap ben bé qui és l’empresa amb qui parla. El setembre, amb tothom de tornada i sense urgències immediates, és el moment ideal per posar tots els missatges sobre la taula i preguntar-se si realment s’està explicant una mateixa història.

 

El setembre és quan una empresa decideix, amb calma, com vol explicar-se al món

 

El segon punt a revisar són els canals. Massa sovint, les empreses mantenen un canal actiu no perquè funcioni, sinó perquè “sempre s’ha fet així”: un butlletí que ja no llegeix ningú, una xarxa social que consumeix recursos sense retorn o, al contrari, un canal emergent que encara no s’ha explorat. L’inici de curs és una ocasió perfecta per fer aquesta neteja i alinear els canals amb els objectius reals de l’organització, i no amb la inèrcia acumulada. Cal saber en quin canal interactua el nostre públic i potenciar aquesta via de comunicació. És a dir, i per dir-ho d’una manera planera: no cal ser a Instagram si el teu públic no utilitza aquesta xarxa.

I, finalment, hi ha els portaveus. Qui parla en nom de l’empresa i com ho fa? En un context en què el públic desconfia cada cop més dels missatges corporatius impersonals, tenir veus humanes, properes i ben preparades marca la diferència.

Fer aquesta auditoria no requereix grans recursos ni processos complexos. Si la teva empresa ja treballa recurrentment la comunicació, es tracta d’invertir unes hores. Però requereix, sobretot, la voluntat de parar un moment abans de tornar a córrer. Les empreses que aprofiten aquest petit parèntesi per revisar-se arriben a la tardor amb un avantatge clar: saben exactament què volen dir, per on ho volen dir i qui ho ha de dir. I els resultats els acompanyen.

En canvi, les que no ho fan, simplement continuen repetint la inèrcia de l’any anterior, mes rere mes, sense preguntar-se mai si allò que comuniquen encara té sentit.

També hi ha les empreses que ni tan sols treballen la comunicació, sinó que es deixen portar per accions puntuals, sense estratègia ni mirada crítica. Però aquest col·lectiu mereix un article dedicat exclusivament a ells.

El setembre no ha de ser només el mes de tornar a la rutina. Pot ser, si així ho decidim, el mes en què una empresa es mira al mirall i decideix, amb calma, com vol explicar-se al món durant els mesos que vindran.

 

Autora: Elisabet Blanch, consultora de comunicació de Lleal Tulsà.