Segon esborrany de la regularització extraordinària: què canvia respecte al primer?

El Govern va publicar el 18 de febrer de 2026 un segon esborrany de la reforma del Reglament d’Estrangeria, amb l’objectiu d’impulsar una regularització extraordinària per a persones estrangeres que ja es troben a Espanya.

Aquest nou document introdueix diverses modificacions respecte al primer esborrany, tant pel que fa al procediment de regularització com a determinats aspectes del Reglament de la Llei orgànica 4/2000, aprovat pel Reial decret 1155/2024.

Principals novetats del segon esborrany de la regularització extraordinària

• Nova data per acreditar tant la presència a Espanya, com la sol·licitud d’asil: El segon esborrany indica que la data límit per acreditar l’estada al país ha de ser des de 01/01/2026, i no 31/12/2025 com indicava el primer esborrany. També els sol·licitants d’asil hauran de justificar que el van sol·licitar abans de 01/01/2026.
• Demostrar permanència immediata abans de la sol·licitud: Els sol·licitants d’asil han d’acreditar la seva residència al país 5 mesos abans de presentar el seu expedient de regularització. Per als estrangers irregulars, també caldrà que compleixin aquest cinc mesos i, alhora, demostrin residència d’abans del 01/01/2026 com comentàvem al punt anterior. Aquesta permanència a España ja no només ha de ser continuada, sinó que ha de ser ininterrompuda en ambdós casos, pel que no poden existir sortides del territori.
• Limitació per a persones amb autorització o procediments en curs: Les persones que disposin d’una autorització de residència o d’estada vigent, o que tinguin en tràmit algun procediment d’estrangeria, no podran sol·licitar la regularització. A diferència del que semblava indicar el primer esborrany —que permetia tramitar-la en paral·lel amb un procediment en curs—, aquesta possibilitat desapareix i caldria plantejar el desistiment o l’extinció del tràmit vigent per poder-s’hi acollir. Tot i això, cal valorar aquesta opció amb molta cautela, ja que encara no es coneix el text definitiu i un desistiment o extinció precipitada podria resultar perjudicial.
• Antecedents penals: per al tràmit de regularització es demana absència d’antecedents penals i, a l’esborrany, es recalca que les persones estrangeres que hagin residit a España en els darrers 5 anys, o aquells que els hagin presentat ja en un tràmit anterior, no hauran d’aportar certificat d’antecedents penals. En el cas d’haver demanat els penals al país d’origen i no obtenir resposta, s’admetrà una declaració responsable.
• Menors d’edat i majors a càrrec: se’ls hi concedirà un permís de residència de 5 anys, es podrà presentar al mateix temps que els seus progenitors i quedaran exempts de presentar la sol·licitud en els 6 mesos posteriors al naixement. També s’eximeix dels requisits de permanència prèvia de dos anys, de que els progenitors disposin de mitjans econòmics i de l’informe d’habitatge.
• Terminis del procediment: El text estableix un termini màxim de resolució de tres mesos, amb silenci administratiu negatiu. Es deixa constància que el període de tramitació serà improrrogable, essent la data de finalització de presentació de sol·licituds del 30/06/2026.

Modificacions en l’articulat

A més dels canvis en els requisits d’accés, el segon esborrany introdueix ajustos tècnics en l’articulat de la norma. Aquestes modificacions tenen com a objectiu clarificar el procediment, reforçar les garanties administratives i sistematitzar el règim transitori que permetrà aplicar aquesta regularització extraordinària.

• Resolucions favorables de sol·licituds d’asil i d’arrelament: Les sol·licituds d’asil que es van presentar amb al disposició transitòria 5ª, i les sol·licituds d’arrelament presentades a partir del maig de 2025 es resoldran de manera favorable i de forma àgil sempre i quan no es tinguin antecedents penals.
• Familiars de persones espanyoles:
  • Aquest tràmit, que ja proporciona permís provisional per treballar des l’admissió a tràmit per alguns familiars, amb la modificació es permetria donar el dret a tots els familiars, doncs actualment no s’atorga, per exemple, als progenitors de menor espanyol.
• Els fills majors de 18 anys podran presentar també el seu expedient des d’Espanya.
• Arrelament sociolaboral:
  • Es podrà treballar provisionalment un cop la sol·licitud sigui admesa a tràmit.
• Pròrrogues en els arrelaments:
• • El nou esborrany permet prorrogar l’autorització si l’interessat acredita estar en cerca activa d’ocupació i està inscrit al SOC.
  • S’afegeixen excepcions si hi ha causes de malaltia, discapacitat o edat de jubilació.

En conjunt, el nou text pretén definir amb més precisió l’abast de la mesura i aportar més seguretat jurídica tant per a les persones potencialment beneficiàries com per a l’Administració.

Un text encara en fase de proposta

Cal tenir present que aquest document és només un esborrany, és a dir, un text en fase de proposta.

Per tant, cap de les mesures és encara definitiva ni aplicable fins que la reforma sigui publicada oficialment al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Segons l’experiència del departament d’estrangeria de Lleal Tulsà en aquest tipus de processos legislatius, el contingut encara podria experimentar modificacions abans de la seva aprovació definitiva. Tal com va passar amb la publicació del primer esborrany, en data d’11 de gener.