La nacionalitat espanyola està de moda

L’any passat es van nacionalitzar a Espanya 181.581 persones estrangeres residents, de les quals, 157.415 van ser obtingudes per residència i 23.558 van ser per opció segons revela l’estadística d’adquisicions de nacionalitat espanyola de residents del 2022, publicada per l’Institut Nacional d’Estadística.

Per fer-nos una idea, estem parlant de quasi la mateixa quantitat de persones que la població que habita la comarca del Gironès. L’any 2021 es van nacionalitzar 144.012 persones, i un any abans, el 2020 en van ser 126.266. Veiem, doncs, un increment exponencial en el nombre de persones que sol·liciten la nacionalitat espanyola.

Com s’obté la nacionalitat espanyola

Pel que fa a l’adquisició de la nacionalitat per residència té a veure amb els anys que es porta residint a Espanya legalment de forma continuada. I amb relació a l’opció, majoritàriament es tracta de fills/es dels pares i mares que han aconseguit la nacionalitat per residència que també s’hi poden acollir fins als vint anys, simplement per ser fills d’aquests independentment si ja es troben al territori espanyol, o bé, al país d’origen on se’ls permet adquirir la nacionalitat a través de les oficines consulars.

En alguns casos, la persona que adquireix la nacionalitat espanyola podrà mantenir la nacionalitat d’origen si hi ha un conveni de doble nacionalitat com passa amb alguns països iberoamericans, entre d’altres. La concurrència de dues nacionalitats en una mateixa persona té com a conseqüència que pugui gaudir de plena condició jurídica dels diferents Estats de la que és nacional. Malgrat això, s’articulen mitjans perquè pugui donar preferència a una de les dues nacionalitats, generalment partint com a punt de referència el domicili de residència. Aquesta preferència podrà afectar a qüestions com l’exercici dels drets civils i polítics, els drets del treball i la Seguretat Social i fins i tot les obligacions militars.

Es pot donar el cas que persones que han adquirit la nacionalitat espanyola i han hagut de renunciar a la seva nacionalitat d’origen, per inexistència de conveni de doble nacionalitat, continuïn utilitzant el passaport que tenien anteriorment. En aquests casos, l’article 24 del Codi Civil disposa que perdran la nacionalitat espanyola aquells que resideixin habitualment a l’estranger i que facin servir exclusivament la nacionalitat estrangera que tenien atribuïda anteriorment. Ara bé, concreta que la pèrdua es produirà una vegada hagin transcorregut tres anys des de l’emancipació i que en qualsevol cas, els interessats podran evitar la pèrdua si dins aquest termini declaren la seva voluntat de conservar la nacionalitat espanyola a l’encarregat del Registre Civil.

L’obtenció de la nacionalitat espanyola comporta una sèrie de beneficis per qui l’adquireix

Potser el més notable en primera instància és poder-se oblidar de renovar cada dos per tres el permís de residència, moment de risc i inseguretat per a molts, ja que, generalment, a cada renovació cal acreditar que es compleixen els requisits relacionats amb el temps de cotització a la Seguretat Social, terminis d’absència al territori espanyol, o bé, la no tinença d’antecedents penals. A partir d’aquí, l’obtenció de la nacionalitat espanyola obre un gran ventall de possibilitats com l’accés a càrrecs de l’Administració Pública i presentació a convocatòries; residir i treballar a qualsevol país de la Unió Europea; viatjar fins a 150 països sense necessitat de tramitar un visat; per exemple, un dels destins més anhelats per viatjar una vegada aconseguida la nacionalitat espanyola és els Estats Units. També hi ha molta més facilitat per reagrupar els familiars a través del règim comunitari; s’obté el dret al vot i a poder ser elegit en eleccions autonòmiques; i com ja s’ha comentat anteriorment, es pot cedir la nacionalitat espanyola als fills de fins a vint anys.

Espanya és un dels països europeus que ha concedit més nacionalitzacions en els últims anys i tot i que el Codi Civil parli de deu anys de residència per sol·licitar la ciutadania espanyola com a regla general, el cert és que la major part d’immigració que hi ha a Espanya, originària de països de Centreamèrica i Sud-amèrica, només necessiten dos anys de residència. El mateix succeeix amb nacionals d’origen de països com Andorra, Filipines, Guinea Equatorial i Portugal. Així doncs, l’exigència de permanència de residència a Espanya és molt més baixa a Espanya que la mitjana europea per a l’adquisició de la nacionalitat.

Cal ser conscients que l’augment de les naturalitzacions de les persones estrangeres a través de la nacionalitat espanyola està generant importants distorsions estadístiques, sobretot en aspectes com el padró d’habitants, dades procedents del Ministeri de Treball i Economia Social, dades relacionades amb la natalitat, entre moltes altres, quedant difuminades les dades reals de la població immigrant al nostre país i complicant, així, la tasca de valorar de manera més aproximada el pes real de la immigració i la diversitat al nostre territori.