Les votacions en les juntes de les comunitats de propietaris de Catalunya

Hem arribat a la finalització de l’estat d’alarma, així i tot, encara no hi ha obligació de convocar juntes de les comunitats de propietaris fins al pròxim 31 de desembre de 2021, tal com es regula en el Decret llei 53/2020, de 22 de desembre pel qual se suspèn l’obligació de convocar i celebrar Junta de propietaris, per tal d’evitar situacions de risc.
Ara bé, sense perjudici de la possibilitat de cada comunitat de convocar i celebrar la junta de propietaris abans d’aquest termini, d’acord amb les seves circumstàncies i les mesures de seguretat que en cada moment siguin d’aplicació, i a iniciativa de la Presidència, o si ho sol·licita com a mínim un vint per cent de les persones propietàries amb dret a vot, que representin el mateix percentatge de quotes.

 

Possibilitat legal de reunió

El Codi Civil de Catalunya admet uns mecanismes en el que els propietaris es poden reunir utilitzant videoconferència o mitjans de comunicació en la que es garanteixi la identificació dels assistents, que possibiliti intervenir en les deliberacions i l’emissió del vot. També s’estableix l’opció de prendre acords sense fer reunió, mitjançant el vot per correspondència postal en el que es pugui certificar l’autenticitat de qui l’emet.
En els casos que no se celebri la Junta ordinària anual, l’últim pressupost anual aprovat s’entén prorrogat fins a la celebració de la junta ordinària. En la qual també s’ha de procedir a l’aprovació dels comptes anteriors i a la renovació dels càrrecs.
En definitiva, la Comunitat queda exempta del deure que estableix l’obligació de celebrar Junta un cop a l’any, sense perjudici de la possibilitat de fer-ho. És per això, en aquest article exposem com es troben reglamentades les juntes de les comunitats de propietaris i els còmputs necessaris per aprovar els acords que si prenen.

 

La importància de les juntes de les comunitats de propietaris

La Junta de propietaris és, sens dubte, l’òrgan més important de la comunitat.
En les reunions de la Junta de propietaris es prenen els acords que la regeixen. La Junta està formada per tots els propietaris, al marge, òbviament, que aquests decideixin assistir o no a les convocatòries de la comunitat.

A Catalunya, la regulació de les comunitats de propietaris ve establerta pel llibre 5è del Codi Civil de Catalunya. En aquesta, s’estableix que les comunitats de propietaris es regeixen per:

Pels seus estatuts i pels acords degudament adoptats per la Junta de propietaris i, si no, per allò establert al Codi Civil Català.

El règim de comunitat es concreta en un coeficient o quota, assignada a totes i cadascuna de les propietats, que representa la participació de cada element privatiu (habitatge, local, pàrquing, traster, etc…) sobre els elements comuns (càrregues, beneficis, gestió, govern). Les quotes tenen especial rellevància en la presa dels acords comunitaris. Per modificar les quotes establertes en el títol constitutiu, es requereix acord comunitari pres per unanimitat.

Trobarem les quotes de cada propietat detallades a l’escriptura de propietat horitzontal i, individualment, a cadascuna de les escriptures de propietat dels diferents propietaris.
Les quotes es determinen proporcionalment d’acord amb la superfície de cada element privatiu, però ponderant l’ús, la destinació i altres dades físiques i jurídiques d’aquest.
Les quotes serveixen per determinar la participació de cada propietat en les despeses, els beneficis i el govern de la comunitat.

Les despeses comunitàries es distribueixen entre els propietaris d’acord amb les quotes individuals, llevat de pacte en contra.

 

Quines són les competències de la Junta de propietaris

juntes de les comunitats de propietaris assessoria immobiliaria girona

A continuació enumerem quines són les decisions que competeixen acordar en les Juntes. Aquests són:

  1. Nomenar i canviar les persones que han d’ocupar els càrrecs de la comunitat (president, administrador, secretari).
  2. Aprovar el pressupost anual de la comunitat sobre la base de les despeses previsibles, així com la liquidació dels comptes corresponents als exercicis finalitzats.
  3. Aprovar els pressupostos i l’execució de totes les obres de reparació ordinàries no pressupostades, les de caràcter extraordinari i les de millora, aprovar el seu import i, si escau, la imposició de derrames per al seu finançament.
  4. Conèixer i decidir en els altres assumptes d’interès general per a la comunitat, acordant les mesures necessàries o convenients per al millor servei comú.
  5. Establir o modificar els criteris generals per fixar quotes.
  6. Modificar el títol constitutiu (escriptura de divisió horitzontal).
  7. Aprovar o modificar els estatuts i el reglament de règim intern.

 

Tipologia de juntes de propietaris

Podem diferenciar 2 tipus de Juntes:

  • Les Ordinàries: Aquestes s’han de celebrar almenys una vegada a l’any per aprovar els comptes i el pressupost, nomenar els càrrecs i tractar tots els assumptes que es considerin d’interès per a la comunitat. La convocatòria s’ha de fer amb una antelació mínima de vuit dies naturals d’antelació. Per descomptat, hi ha hagut un eximent de convocatòria i celebració, mentre ha durat l’estat d’alarma.
    I les Extraordinàries: Es convoca quan es consideri convenient, i amb l’antelació suficient perquè arribi a coneixement de tots els propietaris.

 

Perquè una Junta sigui vàlida, la convocatòria ha de complir els següents requisits

  • La Junta de propietaris ha de ser convocada pel president. En cas de vacant, d’inactivitat o negativa de la presidència, la pot convocar la vicepresidència, si n’hi ha, o, en cas de vacant, negativa o inactivitat d’aquesta, els propietaris que promouen la reunió (han de ser com a mínim el 25 % dels propietaris o els propietaris que representin un 25 % de les quotes).
  • La convocatòria ha de contenir els assumptes a tractar (ordre del dia). La convocatòria haurà de redactar-se de forma clara i detallada. L’ordre del dia ha de contenir, a més dels assumptes que el president consideri oportú de debatre, aquells altres assumptes que qualsevol dels propietaris hagi proposat al president per escrit abans de la convocatòria.
  • En la convocatòria s’ha de fixar l’hora, dia i lloc de la reunió.
  • Ha d’advertir-se que, per a aquells acords que requereixen unanimitat o una majoria qualificada de 4/5 parts, els propietaris que no assisteixin a la Junta de propietaris es comptaran com a vots favorables a l’acord que hagi pres la majoria dels assistents,
    – sempre i quan no manifestin la seva oposició mitjançant comunicació escrita al secretari de la comunitat.
  • La convocatòria contindrà la relació dels propietaris que no estiguin al corrent de pagament de les quotes comunitàries vençudes, i els advertirà que aquesta condició de morositat els comporta la privació del dret de vot, no de veu, en la Junta de propietaris.
  • La documentació relativa als assumptes a tractar s’adjuntarà a la convocatòria o bé s’indicarà el lloc on es troba per ser consultada, a disposició dels propietaris.
  • Si l’administració la porta un professional extern, aquest ha de tenir la documentació a disposició dels propietaris per tal que la puguin consultar des del moment d’enviament de la convocatòria.
  • Cal que tots els propietaris siguin degudament citats.

 

Convocatòries de juntes de les comunitats de propietaris

Les convocatòries s’hauran de realitzar per escrit dirigit al domicili que, per a aquesta funció, tingui designat el propietari a la secretaria de la comunitat. Si el propietari no ha designat cap adreça, la comunicació s’ha de fer al pis, local o a l’element privatiu del qual és titular.

La convocatòria es pot enviar per correu postal o electrònic o altres mitjans, sempre que es garanteixi l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut.

A més, l’anunci de la convocatòria de la reunió s’haurà de fer públic en el tauler d’anuncis de la comunitat o en un lloc visible habilitat per a aquesta funció. Aquest anunci s’ha de realitzar amb una antelació mínima de vuit dies.
Aquest anunci de convocatòria tindrà l’efecte de notificació per a aquells propietaris als quals no ha estat possible lliurar la notificació individualitzada.

 

Dret d’assistència a la junta

L’assistència a la Junta, ja sigui presencial o per mitjans telemàtics, si així es preveu, serà personal o per representació legal, orgànica o voluntària, que s’ha d’acreditar per escrit. La delegació ha de ser expressa per a cadascuna de les reunions de la Junta de propietaris i s’ha de rebre abans de l’inici de la reunió. La Junta també pot acceptar que s’hi pugui assistir per videoconferència o altres mitjans telemàtics.

El dret d’assistència inclou el dret de veu i el dret de vot a la Junta de propietaris. A excepció dels supòsits de morositat en què al propietari morós se li reconeix dret de veu però no de vot en els acords de la Junta.

Si algun departament pertany a diversos propietaris, aquests nomenaran un representant. Només una persona pot representar un departament, encara que hi hagi diversos propietaris. El vot és indivisible. Si hi ha usdefruit, el dret d’assistència correspon als titulars de nua propietat.

Tot i això, en general, els propietaris s’entenen representats pels usufructuaris. Aquesta representació ha de ser expressa per adoptar acords sobre el títol constitutiu, els estatuts i les obres extraordinàries o de millora.

 

Quòrums per a la constitució de Junta

La Junta quedarà legalment constituïda sigui quin sigui el nombre de propietaris o representants que hi assisteixin i les quotes que representin.
També s’entendrà degudament constituïda la Junta quan tots els propietaris es trobin presents i acceptin per unanimitat la seva celebració.
Si no hi assisteix el president o el vicepresident, es designarà entre els assistents un propietari per presidir la reunió de la Junta de propietaris.
Així mateix, si no hi assisteix el secretari, es designarà un secretari d’entre els assistents.

 

Dret de vot

Tenen dret a votar tots els propietaris. Sempre i que no tinguin deutes pendents amb la comunitat en el moment en què es reuneixi la Junta de propietaris.
Els propietaris amb deutes amb la comunitat tan sols tenen dret de vot si consignen notarialment o judicialment els imports endeutats o si han interposat una impugnació judicial.

Els propietaris que no estiguin al corrent dels seus deutes amb la comunitat estan privats de vot, tot i que no de veu, en la Junta de propietaris.

El dret de vot s’exerceix:

  • Personalment.
  • Per representació legal, orgànica o voluntària.
  • Per delegació, expressa per a la reunió de què es tracti, a un altre propietari, que ha de formalitzar-se de forma escrita i designant nominativament la persona delegada i lliurar-se abans de l’inici de la reunió. En l’escrit de delegació de vot, es pot fer constar el sentit del vot en relació amb els punts de l’ordre del dia.

juntes de les comunitats de propietaris

Tipus de còmput per prendre els acords

Acords que requereixen ser per MAJORIA SIMPLE

Els següents acords s’adopten per majoria simple dels propietaris que hagin participat en cada votació (les abstencions es computen com a vots favorables a la postura majoritària) sempre i que alhora representin la majoria simple de quotes dels propietaris que hagin participat en la votació.

  • Per a l’execució d’obres o l’establiment de serveis que tinguin per finalitat la supressió de barreres arquitectòniques o instal·lació de l’ascensor.
  • Les innovacions exigibles per a l’habitabilitat, l’accessibilitat o la seguretat de l’immoble.
  • L’execució de les obres necessàries per instal·lar equips o infraestructures comunes per millorar l’eficiència energètica o hídrica de l’immoble, millorar la mobilitat dels usuaris, connectar serveis de telecomunicacions de banda ampla individualitzar els mesuraments d’aigua, gas o electricitat per a la instal·lació general de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.
  • Les actuacions descrites es poden acordar per majoria, encara que les obres suposin haver de modificar l’estructura de l’edifici o la configuració exterior d’aquest, o comportin la modificació del títol constitutiu o dels estatuts.
  • Si no s’assoleix l’acord favorable en les actuacions previstes en els apartats anteriors, els propietaris o usuaris (llogaters, familiars, treballadors, etc…), amb discapacitats o majors de 70 anys, poden demanar a l’autoritat judicial que obligui la comunitat a suprimir barreres arquitectòniques o a fer aquelles actuacions necessàries per assolir l’accessibilitat requerida.
  • Establir o modificar les normes del reglament intern.
  • L’acord de sotmetre a mediació qualsevol qüestió derivada de la propietat horitzontal.
  • I també, tots aquells altres acords que no tinguin fixada una majoria específica de per unanimitat o per a 4/5 parts.

 

Acords que requereixen ser per UNANIMITAT

Es requereix unanimitat, és a dir, el vot favorable de tots els propietaris amb dret de vot, per prendre els següents acords:

  • Modificar les quotes de participació o coeficients dels elements privatius.
  • Desvincular un annex.
  • Vincular l’ús exclusiu de determinats elements comuns (patis, jardins, terrasses, etc…) a un o diversos habitatges o altres elements privatius.
  • Cedir gratuïtament l’ús d’elements comuns.
  • Constituir drets de sobreelevació o de subedificació de l’edifici.
  • Extingir el règim de propietat horitzontal.
  • Crear o formalitzar una propietat horitzontal complexa.
  • Sotmetre a arbitratge qualsevol qüestió derivada de la propietat horitzontal.

 

Acords que requereixen 4/5 parts

Cal el vot favorable de 4/5 parts dels propietaris amb dret de vot, que al seu torn representin les 4/5 parts de les quotes de participació, per adoptar els següents acords:

  • Modificacions físiques de l’edifici si afecten l’estructura o la configuració exterior (excepte aquelles relatives a habitabilitat, accessibilitat o seguretat de l’immoble, que tan sols requereixen d’acord per majoria simple).
  • Construcció de piscines o d’instal·lacions recreatives.
  • Acordar quotes especials per distribuir entre els copropietaris determinades despeses, o una participació específica en certes despeses per a un o diversos elements privatius pel fet que facin un ús desproporcionat d’alguns elements o serveis comunitaris (per exemple, quan un local o habitatge.
  • Fa un ús extraordinari de l’ascensor per qüestions comercials o professionals).
  • Modificació del títol constitutiu o dels estatuts.
  • L’arrendament d’elements comuns per un període superior a 15 anys.
  • Realitzar sobre un element privatiu (habitatge, local…), de propietat comuna (de tots els propietaris de la comunitat), operacions tals com vendre’l, dividir-lo, etc.
  • Desafectar un element comú.

A més, cal tenir present que els estatuts poden establir altres maneres de distribució del cost de les despeses. I poden disposar quotes específiques per a determinats elements comunitaris, com jardí, piscina, etc. També poden ordenar increments en la participació de determinades despeses en cas que, com a resultat d’activitats empresarials o professionals, un copropietari realitzi un ús especialment intensiu d’algun element comunitari.
Aquests increments de contribució a les despeses també poden ser acordats per la Junta de propietaris, per majoria de 4/5 parts. En cap cas l’increment pot superar el doble de l’import normal que li correspondria.

 

Com s’ha de comptar els vots?

Per comptabilitzar els vots s’han de tenir en compte les següents normes.

  • Es computen tots els vots emesos per propietaris presents, representats o que hagin delegat el vot.
  • No es computen els vots dels propietaris morosos.
  • Es computen, com a vot favorable a la posició majoritària, els vots de les persones que s’abstinguin.
  • Cada element privatiu (habitatge, local, pàrquing…) només té un vot.
    Si l’element privatiu és de diversos propietaris, aquests només tenen, en conjunt, un sol vot indivisible.
  • Per adoptar acords d’aquells que requereixin la unanimitat cal el vot favorable de tots els participants en la votació i que, per part dels absents a la reunió, no es presenti cap escrit d’oposició en el termini d’un mes a comptar des de la recepció de l’acta.
  • Per adoptar acords que requereixin una majoria de les 4/5 parts, cal que en la reunió de la Junta hagin votat favorablement la majoria dels propietaris i de quotes. I que en el termini d’un mes a partir de la recepció de l’acta s’assoleixi aquesta majoria addicionant als vots favorables obtinguts aquells dels absents que en el termini d’un mes no s’hi oposin.
  • Tenen la consideració de vots favorables els dels propietaris absents de la Junta, que, degudament citats, no facin cap manifestació en contra, expressada per escrit dirigit al secretari de la comunitat

Així doncs, un cop finalitzada la celebració de la Junta de propietaris, i en el termini de cinc dies, el secretari de la comunitat ha de procedir a redactar l’acta de la reunió. Aquesta acta s’haurà de transcriure al llibre d’actes i signar pel secretari i el president.
Els acords adoptats són executius des del moment en què es prenen. S’entén que l’acord s’adopta en la data de recepció de l’últim dels vots emesos vàlidament.

L’acta final de les juntes de les comunitats de propietaris s’haurà de trametre als propietaris pel mateix procediment descrit anteriorment per a l’enviament de les convocatòries de les Juntes i en el mateix domicili, dins els deu dies següents a la seva celebració.

 

Consultes personalitzades

Si després d’aquesta explicació tens algun dubte específic sobre com dur a terme les juntes de les comunitats de propietaris del teu habitatge, contacte amb nosaltres.
Els nostres experts en assessoria immobiliària et sabran aconsellar.

 

 

 

20 Comments

  • Raquel

    Hola, bona tarda,

    Tinc un dubte sobre les funcions del president de la comunitat: el president té l’obligació d’informar als altres propietaris de qualsevol problema que passi a la comunitat i afecti als demés? Per exemple, al meu bloc es va canviar un pany d’una porta i no es va avisar prèviament a la resta. El president diu que no està obligat a dir-ho perquè ho va fer un tercer, que és qui ho havia de comunicar als altres. Això és lògic i coherent?
    Moltes gràcies!
    Salut!

    • Lleal Tulsà Associats

      Bon dia,
      Les funcions de la presidència d’una Comunitat estan regulades a l’article 553-16 del CCCat, entre les quals hi ha la funció de vetllar pel bon funcionament de la comunitat i pel compliment dels deures del secretari i de l’administrador.

      En el supòsit plantejat s’hauria de saber en primer lloc si el pany de la porta és d’ús particular o bé és un element comú. Evidentment, i com és lògic, en el cas de ser un element privatiu, res ha de comunicar el president als demés propietaris.

      En el cas d’ésser un element comú, l’article 553-44 del CCCat regula la conservació i manteniment dels elements comuns pels quals la totalitat dels propietaris n’han d’assumir el seu cost. Si es tracta d’una reparació urgent i necessària el veí propietari ho pot realitzar pel seu compte, però comunicant-ho a l’administrador/President. Ja que correspon a l’administrador (i en el cas de no haver-n’hi s’entén el President) atendre les reparacions i mesures que resultin urgents (art. 553-18 CCCat), havent de comunicar-ho als propietaris o a la Junta.

      Salutacions,

  • Barbara

    En cas d’empat de vots entre el propietaris.
    El President té vot de qualitat ????

    • Lleal Tulsà Associats

      Bon dia,
      Els articles 553-25 i 553-26 del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya, estableixen amb claredat el requisit de la doble majoria en tots els supòsits, és a dir, la de vots juntament amb la de quotes de participació, per a l’aprovació dels acords que no exigeixen la unanimitat. Per tant, no es pot resoldre l’empat de vots a través del vot de qualitat, atès que la llei no ho preveu.
      Així, en el cas analitzat no hi hauria hagut acord pel que s’haurà de repetir la votació.
      Salutacions,

  • Higini Maristany

    Bon dia.
    Es pot delegar el vot a la persona que administra la finca, si no és propietària?

    • Lleal Tulsà Associats

      Bon dia,
      Sí, és possible. L’article 553-24 del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya estableix la possibilitat que l’assistència a les juntes sigui bé personal, bé a través de representació o delegació, n’hi ha prou que aquesta representació o delegació s’acrediti per escrit, degudament signat pel propietari que la concedeix i a favor de qui l’atorga.
      Res impedeix que qui assumeixi aquesta representació sigui, a més, l’administrador. Ara bé, si algun dels assumptes a tractar a la junta afecten a la gestió de l’administrador, serà convenient que aquesta representació s’atorgui a una altra persona.
      Salutacions,

  • Joan Cortacans Borrell

    Quorum requerit per la compra de dues places de parquing per facilitar la circulació de vehicles en el parking.

  • ANNA SANGHENIS

    Bon dia;

    En la meva comunitat és va aprovar en asemblea ordinaria apagar els llums de la piscina els mesos d’hivern per reduit la despesa.

    fa una setmana el administrador ens va pasar un email on ens feia saber que un propietari havia solicitat obrir-los i que manifestessim al nostra aprovació o no .

    posteriorment ens va pasar un altre email demanant-nos si estavem d’acord en obrir-los pendent es decidigues que fer.

    M he fixa’t que els llums ja s’obren,
    sent que en asemblea ordinaria es va votar i es va aprovar que es tanquessin, pot una consulta per email revocar una decissiño presa en asemblea ordinaria?

    Quina validessa té?

    Moltes gràcies

  • Jordi Puente

    Bon día,

    Ens heu deixat clar que un departament només disposa d’un vot. Però, què passa en el cas en que un comunitari sigui propietari de diversos departaments? Té un vot global o un vot per cada departament? La llei repeteix constantment “els vots dels propietaris”, per la qual cosa sembla que hi ha un vot per a cada propietari, no per a cada departament. Gràcies.

  • Laia

    Bon dia,

    Tinc un dubte amb l’article 553-30 del Codi Civil. A la meva Comunitat l’any passat es va aprovar substituir gespa per pedres al jardí però aquest any hn decidit que no els hi agrada i han decidit treure les pedres i posar gespa artificial (aprovat per 4 veïns de 7).

    Si el pressupost de la gespa supera una quarta part del pressupost anual de la comunitat, i donada la naturalesa de la derrama, seria possible no assumir-ho atenent a aquest article?

    Moltes gràcies

  • Joan FRANCIS Hernández Lupión

    Bona tarda, a la nostra Comunitat tenim uns estatuts registrats al Registre 4 de Barcelona des de 2004. Ara la presidenta de la Comunitat, en base a la disposició transitoria VI del del Llibre 5ºCodi Civil Cat. ens diu que aquests estatuts están derogats per aquesta llei.
    Els nostres estatuts no contenen cap norma que vagi en contra de la llei pel que jo entenc que son totalment válids perquè a més están signat per notari i registrats.
    Podeu orientarme si aquests estatuts son válids o no?
    Moltísimes gràcies.
    Joan

  • Enric Falcon Soldevila

    Bon dia,
    Els propietaris absents a la reunió, tenen 30 dies per oposar-se a una decisió que s’hagi pres en una reunió.

    Salutacions.

  • Martí Rovira

    Hola,

    Un parell de dubtes.

    – Les 4/5 parts necessàries per modificar els estatuts també aplica a la creació dels estatuts o per aquest supòsit es necessita unanimitat? A quin article ho puc trobar del CCC?

    – Com i on recull el CCC el supòsit que es necessités expropiar una part d’un habitatge per a la instal·lació d’un ascensor? Hi ha diferència si aquesta expropiació es fa en metres útils de l’habitatge o en una zona comunitària d’ús privatiu? Si la instal·lació la demana una persona amb problemes de mobilitat o més gran de 70 anys canvia respecte si només una majoria simple ho demana?

    Gràcies

  • Anna M Joan

    Bona tarda,
    Quan una decisió important per la comunitat té un resultat:
    2 favor
    4 abstencions
    10 no
    En l’any que es vota es decideix que NO és pot tramitar la demanda, però essent una decisió que afecte a tots els veïns, quant temps ha de passar per tornar a posar-ho a l’acta de la següent convocatòria ?
    Moltes gràcies!

  • Esteve Travesa

    És legal canviar el sistema de quotes comunitàries passant de quantitats iguals per porta a quota segons coeficient sense aprovació en junta ni comunicació a tots els membres de la comunitat en un punt específic de l´ordre del dia?

  • Laura

    Bona tarda,
    Al meu bloc la llum dels trasters és comunitària. Un veí té 3 trasters i va posar-se endolls i ara ens ha pujat la factura més de 100€ al mes. A la reunió que vam fer a l’estiu, els veïns que hi vam anar, vam aprovar que treuríem la llum dels trasters. Això es pot fer? El veí en qüestió no va venir a la reunió i quan es va enviar l’acte li va dir a l’administrador que si treiem la llum i ell es feia mal ens denunciaria. M’agradaria saber si és legal treure-la. Moltes gràcies

  • Josep Francesc

    Bona sia,
    La meva comunitat està formada per varies subcomunitats cadascuna amb els seus propis estatus. La Comunitat ha decidit distribuir les despeses no per propietaris sinò per subcomunitats. Hem arribat a la gran contradicció que morosos tenen dret a vot i propietaris al corrent de pagament no el tenen.
    Si una subcomunitat no paga els propietaris d’aquesta subcomunitat no tindrien que tenir vot. I al inrevés el propietaris que no poagan a la subcomunitat, tenen vot a la comunitat donat que la sbcomunitat ha pagat les despeses que li han repercutit.
    S’ha desvirtuat el concepte de comunitat de propietaris ?.

  • Josep Francesc

    Bon dia,
    La meva comunitat està formada per varies subcomunitats cadascuna amb els seus propis estatuts. La Comunitat ha decidit distribuir les despeses no per propietaris sinó per subcomunitats. Hem arribat a la gran contradicció que els morosos de la subcomunitat tenen dret a vot donat que la subcomunitat paga a la comunitat i propietaris al corrent de pagament no el tenen.
    Si una subcomunitat no paga els propietaris d’aquesta subcomunitat no tindrien que tenir vot. I al inrevés el propietaris que no pagan a la subcomunitat, tenen vot a la comunitat donat que la sbcomunitat ha pagat les despeses que li han repercutit.
    S’ha desvirtuat el concepte de comunitat de propietaris al fer aquests tipus de repartiment?.
    Salutacions i perdó per la mateixa pregunta. No he sabut esborrar-la

  • Francesc

    Benvolguts.
    En una votació per una actuació de les previstes a l’art. 553.25.2.lletra e), es donde el següent resultat: 5 vots a favor, 4 en contra i tres abstencions, essent la suma de quotes de participació dels vots en contra superior a la suma de quotes de participació dels vots favorables
    Com s’ha d’interpretar la votació.
    Mil gràcies anticipades.

  • Yess

    Bona tarda
    Volem construir una piscina comunitaria al jardín( un lloc que mai s’ha Fet servir) als estatus de la comunitat no especifica res sobre les votacions necessaries, a qué ens tenim que regir a 3/5 o 4/5 vots de majoria. En aquest moment tenim 15 vots a favor, 1 abstencio, 7 en contra i 6 a l’ espera del mes regular. Que necessitem? A qué llei ens regim?? Gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

ASSESSORAMENT INTEGRAL
PER A PARTICULARS I EMPRESES

Lleal Tulsà Assessors

Gestoria i assessoria fiscal, laboral, jurídica, estrangeria, administrativa, immobiliària, protecció de dades per a empreses, autònoms i particulars.