El TJUE declara altra vegada l’impost sobre hidrocarburs contrari al Dret de la UE

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va declarar el passat 30 de maig de 2024 que el tram autonòmic de l’impost especial sobre hidrocarburs, que es va aplicar a Espanya entre els anys 2013 a 2018, infringia la normativa europea.

La norma, que ja no està vigent, fragmentava el mercat interior i posava en risc la lliure circulació de mercaderies, segons el TJUE.

La Sentència del TJUE resol la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem en l’assumpte C-743/22, DISA Subministraments i Trading, S.L.U. contra l’Agència Tributària espanyola, a causa d’unes sol·licituds de devolució d’ingressos tributaris que aquesta societat va suportar corresponents a la quota autonòmica de l’Impost sobre hidrocarburs.

L’impost d’hidrocarburs és un impost especial que grava la gasolina, el gasoil, el gas natural, el fueloil o els biocarburants i que s’aplica en el moment de la venda, és a dir, que va inclòs en el preu final que abonen els consumidors.

El tipus autonòmic, que el TJUE ha declarat que infringia el Dret de la UE, es va derogar a l’any 2019 i, des d’aleshores, existeix un únic impost aplicable a tot Espanya.

No obstant, durant els anys 2013 a 2018, l’Impost especial d’Hidrocarburs estava constituït per una quota estatal, única per tot el territori, i una quota autonòmica, fixada per cada Comunitat Autònoma.

Per tant, durant aquests anys, el cost dels carburants o gasoils depenia de la Comunitat Autònoma on s’adquirien aquests productes, ocasionant un detriment del funcionament adequat del mercat i comprometien la lliure circulació de mercaderies, tal com explica el TJUE en la decisió de la Sentència de 30 de maig de 2024.

Cal recordar que l’any 2014, el mateix TJUE va declarar contrari al Dret de la UE l’impost sobre la venda detallista de determinats hidrocarburs, conegut com a “cèntim sanitari” (un recàrrec que es va imposar a l’impost d’hidrocarburs destinat a despeses sanitàries) per ser contrari al Dret de la UE.

Aquest fet va obligar a l’Estat a assumir milers de devolucions per l’anul·lació d’aquest recàrrec.

De fet, fins l’any 2012, l’impost total sobre els hidrocarburs estava format per l’impost sobre la venda detallista de determinats hidrocarburs (“cèntim sanitari”) i l’impost sobre hidrocarburs. El “cèntim sanitari” estava constituït per una quota estatal i per una quota autonòmica. I a l’any 2013, l’Estat espanyol, anticipant-se a la decisió que finalment va acabar dictant el TJUE en el cas del “cèntim sanitari”, va integrar l’impost del “cèntim sanitari” en l’impost sobre hidrocarburs, conservant la mateixa estructura: una tarifa estatal i una tarifa autonòmica.

D’aquesta manera l’Estat espanyol va poder pal·liar els efectes de la Sentència del TJUE de 27 de febrer de 2014, que va declarar l’impost del “cèntim sanitari” contrari al Dret de la UE.

I exactament com va passar amb la supressió formal de l’impost del cèntim sanitari, l’Estat espanyol a l’any 2019 també va suprimir formalment la tarifa autonòmica, ara declarada contrària al Dret de la UE pel TJUE, perquè en realitat no és va eliminar la tarifa autonòmica, sinó que es va integrar en la tarifa estatal.

El que està clar és que ni a l’any 2013, ni a l’any 2019, el preu dels hidrocarburs es va veure afectat a la baixa per la supressió de un i altre impost.

Així, 10 anys més tard que el TJUE declarés que l’impost del ‘cèntim sanitari’ era contrari a la normativa europea, per no obeir a cap finalitat i ser una mera recaptació, ara el TJUE també ha declarat que el tipus autonòmic de l’Impost especial sobre hidrocarburs, vigent entre els anys 2013 i 2018, és contrari al Dret de la Unió Europea. Si bé, en aquesta ocasió, perquè la normativa europea impedeix als Estats membres establir tipus d’impostos diferenciats per a un mateix producte i un mateix ús en funció del territori en què es consumeixen, a excepció de determinats supòsits.

En el cas del “cèntim sanitari” milers de transportistes i particulars van poder recuperar l’import abonat per aquell impost mitjançant la via de la responsabilitat patrimonial de l’Estat.

Per tant, conforme la nova decisió del TJUE, tot fa pensar que altra vegada, tots aquells consumidors afectats, pràcticament la majoria de persones que disposin d’un vehicle, podran reclamar a l’Estat espanyol la devolució de l’import pagat del tram autonòmic de l’impost d’hidrocarburs durant els anys 2013 a 2018.

Ara bé, caldrà esperar la decisió que finalment adopti el Tribunal Suprem quan resolgui sobre el cas per iniciar les reclamacions, perquè va ser l’Alt Tribunal el que va plantejar la qüestió al TJUE.

En conseqüència, l’Estat espanyol haurà d’assumir de nou devolucions d’impostos milionàries, ja que, malauradament, aquesta decisió del TJUE confirma que l’Estat no va aprendre de la Sentència del TJUE en el cas del ‘cèntim sanitari’ i, inevitablement, sorgeix la pregunta: I qui ho pagarà, això? L’Estat espanyol tornarà a repercutir els imports d’aquestes devolucions en els consumidors?

Només el temps ens donarà respostes.