OPINIÓ “Campanya de renda i patrimoni del 2022” – L’Econòmic

Ja tenim l’ordre per la qual s’apro­ven els models de decla­ració d’IRPF i patri­moni de l’exer­cici 2021 (Ordre HFP/207/2022), que es podrà pre­sen­tar des del 6 d’abril i fins al 30 de juny.

Així doncs, un any més, cal que ens pre­pa­rem per pas­sar comp­tes amb l’erari públic. I es pre­veu que prop de 20 mili­ons de con­tri­bu­ents hau­rem de pas­sar pel sedàs d’Hisenda, pre­sen­tant la cor­res­po­nent liqui­dació.

Però, qui està obli­gat a pre­sen­tar la decla­ració aquest any? En faig un petit resum:

• Tre­ba­lla­dors amb ren­di­ments de tre­ball supe­ri­ors a 22.000,00 €.

• Tre­ba­lla­dors amb ren­di­ments de tre­ball de dos o més paga­dors sem­pre que superin els 14.000,00 € i que el segon paga­dor sigui de més de 1.500,00 €.

• Per­so­nes amb ren­di­ments de capi­tal mobi­li­ari i guanys patri­mo­ni­als supe­ri­ors a 1.600,00 €.

• Per­so­nes que decla­rin ren­des immo­biliàries impu­ta­des, ren­di­ments de capi­tal no sot­me­sos a retenció i guanys patri­mo­ni­als de més de 1.000,00 €.

• Per­so­nes que han obtin­gut ren­di­ments d’acti­vi­tats econòmiques o pro­fes­si­o­nals, llo­guers o guanys patri­mo­ni­als de més de 1.000,00 €.

Entre les nove­tats d’engany es troba un aug­ment de l’IRPF per les ren­des més altes, la reducció de les des­gra­va­ci­ons per plans de pen­si­ons pri­vats indi­vi­du­als a 2.000,00 € com a apor­tació màxima, deduc­ci­ons per obres en la millora de l’eficiència energètica a la llar i ope­ra­ci­ons en crip­to­mo­ne­des, entre les més des­ta­ca­bles.

I, alhora que ens plan­tem com a bons con­tri­bu­ents per con­tri­buir, en la mesura que toca a cadascú, hauríem de saber que en aquest país tenim els tipus mar­gi­nals màxims de renda molt per sobre de la mit­jana euro­pea. Sí, segons infor­mes eme­sos per l’OCDE, l’Estat espa­nyol se situa fins a 10 punts per sobre de la mit­jana, i figura entre els qua­tre països que més gra­ven la renda en els últims trams. Una mos­tra: en la CEE només nou països superen la bar­rera del tipus del 50%, entre ells Dina­marca (55,9%), França (55,4%), Àustria (55%) i Espa­nya (54%).

Aquesta pro­gres­si­vi­tat en l’IRPF espa­nyol és, tal com he apun­tat, de les més altes i pot variar a cada CA, depe­nent de l’apli­cació del seu tram autonòmic. El més ele­vat és el de la Comu­ni­tat Valen­ci­ana, amb un tipus màxim del 54%. En el cas de Cata­lu­nya, però, el mar­gi­nal màxim és del 50%, és una de les comu­ni­tats amb els tipus més alts.

Si a aquesta pressió fis­cal hi afe­gim les cotit­za­ci­ons soci­als a càrrec de les nos­tres empre­ses, per cert, de les més altes de l’OCDE (29,9% salari brut), Espa­nya se situa en el grup de països amb les taxes impo­si­ti­ves més altes. Un dels països on més impos­tos es paguen.

I això no acaba aquí. En tota la UE no hi ha cap país que tin­gui un impost sobre el patri­moni de les per­so­nes físiques com el d’Espa­nya. A excepció de Noru­ega i Suïssa, aquest impost s’ha supri­mit a França, Suècia, Luxem­burg, Ale­ma­nya, Àustria, Dina­marca i Finlàndia, ja que es va esti­mar que la rein­tro­ducció d’aquest impost supo­sa­ria una pèrdua neta de recap­tació a causa de la con­tracció de l’acti­vi­tat. Perquè ens enten­guem, s’esti­mava una pèrdua glo­bal del doble dels pos­si­bles ingres­sos obtin­guts.

En resum, i al meu modest enten­dre, vivim en un país que ens exi­geix un esforç impo­si­tiu colos­sal a canvi d’un retorn en matèria social i de benes­tar molt defi­ci­ent i més que dis­cu­ti­ble.