Regularització extraordinària d’estrangeria: encara queda un llarg camí per recórrer

El passat 30 de juny va finalitzar el termini de presentació de sol·licituds del procés de regularització extraordinària d’estrangeria a Espanya. Es tanca així una etapa molt important per als drets i les oportunitats de persones que es trobaven en situació irregular i, en molts casos, en risc d’exclusió social i amb condicions laborals precàries. I, també, un periode de temps que ha siposat un grna volum de feina pel departament d’estrangeria de Lleal Tulsà.

No obstant això, encara queda pendent la part més decisiva del procediment: l’obtenció de les resolucions definitives, que permetran mesurar l’impacte real d’aquesta regularització.

Catalunya lidera les sol·licituds de regularització extraordinària d’estrangeria

Segons dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, s’han presentat 1.174.978 sol·licituds a tot l’Estat, de les quals 257.602 corresponen a Catalunya. D’aquesta manera, Catalunya es converteix en la comunitat autònoma amb un volum més elevat de peticions.

No és estrany, ja que Catalunya concentra, en termes relatius, un dels percentatges més alts de població estrangera de l’Estat. Aquest fet explica, en bona part, que també lideri el nombre absolut de sol·licituds de regularització.

Val a dir que el procediment ha tingut llums i ombres. A l’inici, el requisit de l’informe de vulnerabilitat va agafar-nos una mica desprevinguts per la manca d’instruccions clares. Cada municipi va acabar adoptant criteris propis i molts expedients van quedar paralitzats a l’espera d’aquest document.

Amb dificultats similars, demostrar cinc mesos de permanència ininterrompuda i aportar proves anteriors a l’1 de gener de 2026 no ha estat una tasca senzilla per a les persones que no tenien empadronament o que tenien la unitat familiar empadronada en domicilis diferents.

El procés ha tornat a posar en evidència la dificultat real de moltes persones per empadronar-se allà on efectivament viuen, una situació que acaba vulnerant el seu accés a drets i serveis bàsics.

Resolucions pendents i impacte laboral de la regularització

Fins ara, s’ha rebut un gran volum d’admissions a tràmit, que permeten accedir provisionalment a un permís de treball. Es tracta d’una mesura molt encertada, tot i que en alguns casos aquestes admissions s’estan demorant més de dos mesos.

A finals de juny, segons fonts del Ministeri d’Inclusió, ja es xifraven en 159.097 les noves afiliacions a la Seguretat Social derivades d’aquest procés. Aquestes afiliacions es concentren sobretot en els sectors de l’hostaleria, el comerç, les activitats administratives i la construcció.

Això és, sens dubte, una bona notícia per a l’economia del territori i per a un teixit empresarial que arrossega una dificultat crònica per trobar treballadors. Ara bé, cal que les empreses estiguin atentes i controlin en tot moment la legalitat dels permisos, fent un seguiment de la resolució definitiva de cada sol·licitud.

Encara no sabem quantes resolucions seran favorables i, fins que no disposem de les dades definitives, no podrem mesurar l’impacte real de la regularització extraordinària d’estrangeria.

Però una cosa ja és certa: darrere de cada sol·licitud hi ha una persona real. Hi ha famílies que volen el millor per als seus fills i que han trobat, per primera vegada en molt de temps, un motiu real per confiar en el futur.

Formar part d’aquest procés, dia a dia i expedient a expedient, ha estat un repte, però també una satisfacció. Esperem que les resolucions acompanyin l’esforç fet fins ara i obrin oportunitats reals per a totes aquestes persones.

Perquè, al final, no parlem només de papers, sinó de vides i de famílies que hi han dipositat totes les seves esperances. I, si això s’acaba complint, no només hi guanyaran elles: hi guanyarem tots.